José Ramón Calvo, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president del seu Institut de Cooperació Internacional, va ingressar el passat 24 de gener a la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc com a acadèmic corresponent durant una sessió que es va celebrar a Bilbao. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Mosquitos invasores: peligros y soluciones desde la ciencia”, en el qual alerta de les malalties mortals que poden transmetre aquests insectes mitjançant la seva picada, més enllà de les molèsties habituals i les possibles afeccions cutànies. Li va respondre en nom de la Reial Acadèmia de Medicina el seu vicepresident, Enrique Hilario Rodríguez.
L’acadèmic de la RAED i nou membre de la Reial Acadèmia basca destaca al seu treball com segons els últims càlculs de l’Organització Mundial de la Salut, els mosquits maten actualment cada any a tot el món a unes 750.000 persones o infecten de malària a uns 200 milions. Així mateix, milers de nadons neixen amb microcefàlia pel contagi de zika de les seves mares. Unes dades que fan d’aquests insectes una seriosa amenaça per a la salut pública en tot el món.
Dr. José Ramón Calvo
Doctor en Medicina i catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, l’acadèmic va començar la seva intervenció ressenyant les principals malalties que poden transmetre els mosquits: malària, zika, dengue, chicungunya, febre del Nil, leishmaniosi, febre groga, encefalitis de la crosse o filariosi. També s’han donat casos de coinfecció de diverses d’aquestes malalties en una sola picada. Afortunadament, això només es produeix en les zones on existeixen aquestes malalties, si bé la presència dels mosquits tigre a Europa és la prova més clara que els mitjans de transport poden traslladar a milers de quilòmetres tant algunes espècies d’insectes com les malalties que poden inocular amb les seves picades.
Malgrat les seves molèsties i perills per als humans, Calvo ha assenyalat que els mosquits compleixen una funció dins dels seus ecosistemes, com la pol·linització o la cadena tròfica. Quant a la seva capacitat de transmetre malalties mortals, també aquesta pot considerar-se una funció natural. L’acadèmic es va aturar en l’examen de tres espècies de mosquits particularment perilloses: l’Aedes, el Culex i el Anopheles, analitzant les seves diverses estratègies. Després d’això va apuntar els principals mètodes de prevenció davant les seves picades per concloure amb l’anàlisi de malalties com el paludisme o la malària i la seva presència en els diversos continents.
