Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda l’origen del perfil psicològic addictiu a l’article “¿Por qué los hijos de alcohólicos desarrollan adicciones? El papel de los traumas infantiles”, que es va publicar al portal de divulgació científica The Conversation el passat 14 de novembre i ha estat reproduït en diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa aquest article al costat de Gabriel Rubio Valladolid, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid.
“Durant dècades s’ha posat l’accent en la transmissió familiar dels trastorns addictius, com en l’alcoholisme, sense adonar-se que transmissió familiar no és el mateix que transmissió hereditària. L’associació entre les experiències traumàtiques patides pels joves criats en una família on un dels progenitors tenia problemes per l’alcohol i el desenvolupament posterior de diferents trastorns psiquiàtrics, inclòs l’alcoholisme, ha estat objecte de diverses investigacions. Òbviament, en aquests joves hi conflueixen diferents factors que poden explicar l’elevat risc per a l’addicció a l’alcohol”, inicien els experts la seva reflexió.
Per a López Muñoz i Rubio Valladolid, a la conducta addictiva conflueixen els factors hereditaris relacionats amb la resposta a l’alcohol, diversos trastorns mentals que incrementen de forma indirecta el risc per a l’alcoholisme, com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o els trastorns depressius, i la pròpia història familiar, ja que els addictes tenen entre dues i 13 vegades més possibilitats d’haver patit experiències traumàtiques durant la infància o l’adolescència, especialment abusos emocionals. “Les troballes sobre el paper que exerceixen les experiències adverses primerenques sobre el desenvolupament posterior de diferents trastorns són molt consistents en posar de manifest una relació causa-efecte per als trastorns depressius, els d’ansietat, el trastorn per estrès posttraumàtic, els trastorns de la conducta alimentària i les conductes addictives”, afirmen.
“Les experiències traumàtiques experimentades durant la infància i l’adolescència provoquen canvis en l’estructura i el funcionament de vies i àrees cerebrals de l’escorça frontal (en concret de l’escorça prefrontal) que dificulten el control de la conducta. Això condueix a l’increment de conductes disruptives, trastorns de la personalitat, TDAH i trastorns addictius. A més, les experiències traumàtiques afavoreixen que els estímuls que shan condicionat amb l’alcohol (com bars, olors, sabors, llaunes de cervesa, etc.) captin l’atenció del jove traumatitzat, fent-los més desitjables per al subjecte. Això influeix en el desenvolupament de les conductes addictives”, conclouen els experts.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Yad Vashem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmiques científiques internacionals. Ha participat en nombroses recerques i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.