Dr. Jaume Llopis
Jaume Llopis, professor emèrit d’IESE Business School i acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el 4 de novembre passat una nova sessió de l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual també n’és membre, amb la conferència “África: China y Rusia, nuevos colonizadores”, en què va abordar els nous escenaris geopolítics i els reptes que afronten les economies occidentals en aquest nou context de la globalització marcat per l’explotació de les matèries primeres i el seu control estratègic. La sessió va estar presentada i moderada pel president de l’Acadèmia de Lanzarote i alhora acadèmic d’honor de la RAED Francisco González de Posada.
L’expert va repassar la història de la colonització i el repartiment d’Àfrica per part de les grans potències europees, el llarg i complex procés de descolonització ben entrat del segle XX i un empobriment d’aquests països que els ha anat portant a establir vincles comercials i de desenvolupament amb noves potències com la Xina. En aquest sentit, va explicar Llopis, en les últimes dues dècades el gegant asiàtic s’ha convertit en el soci comercial bilateral més gran de tota l’Àfrica subsahariana, superant de llarg les antigues metròpolis. D’altra banda, segons el Fons Monetari Internacional, al voltant del 20% de les exportacions de la regió, bàsicament matèries primeres, tenen la destinació a la Xina i al voltant del 16% de les importacions són productes manufacturats procedents del país asiàtic. Això explica que l’any 2023, el volum total de comerç entre la Xina i l’Àfrica subsahariana arribés a la xifra rècord de 282.000 milions de dòlars.
Aquest nou context ha fet que la Xina s’hagi convertit en el creditor bilateral més gran del continent africà, finançant els sectors estratègics per a la regió d’infraestructures, mineria i energia. “La participació de la Xina al deute total d’Àfrica subsahariana era només del 2% l’any 2005 i menys de 20 anys després ha augmentat a gairebé el 17%, arribant als 134.000 milions de dòlars el 2021 i incrementant-se encara més els últims exercicis, dels quals encara no tenim dades concretes”, va explicar l’acadèmic. En aquest mateix període, el flux anual d’inversió estrangera directa de la Xina a la regió ha passat de 75 milions de dòlars a 5.000 milions en xifres absolutes.
Per a Llopis, la Xina no només busca assegurar-se un accés directe i econòmic a les matèries primeres que li pot oferir Àfrica, sinó nous mercats, mà d’obra, suport polític i legitimització política dels països africans que depenen del comerç i l’ajuda bilateral. Àfrica ha de jugar un paper fonamental a la Nova Ruta de la Seda i al Collar de Perles que dissenya el Govern xinès per garantir-ne el desenvolupament en les dècades vinents.
Aquest model xinès és similar al que ha començat a implementar Rússia també a l’Àfrica, buscant bàsicament suport polític per configurar un nou ordre internacional a canvi d’un suport militar a aquests països i els seus règims polítics davant de la inacció tant dels Estats Units com de la Unió Europea, cosa que comença a posar en risc l’actual equilibri geopolític internacional a favor d’aquest nou bloc oriental. “Tant la Xina com Rússia han convertit els errors occidentals a l’Àfrica en oportunitats per guanyar influència econòmica i política al continent, desplaçant les antigues potències colonials i consolidant la seva presència i influència a la zona”, va concloure l’expert, apel·lant a Occident a invertir al continent, en particular als països més favorables, i destacant la posició de les Illes Canàries com a pont entre Europa i Àfrica.
Llopis ha desenvolupat una llarga i reeixida trajectòria al món de la gestió empresarial en empreses com Moulinex, Nestlé, La Unión y el Fénix Español i Borges International Group. De la seva vasta trajectòria acadèmica, al seu magisteri a IESE se sumen els seus cursos com a professor convidat a les escoles de negocis IPADE (Mèxic), AESE (Portugal), IDE (Equador), INCAE (Nicaragua), IEEM (Uruguai), MDE (Costa d’Ivori), l’Institut San Telmo de Sevilla, i EADA, a Barcelona. És autor de llibres de referència a l’àmbit de la gestió empresarial.
