Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda les relacions entre la història, la medicina, la cultura i l’art als articles “La Córdoba de Maimónides y la ética médica”, “Husserl y la Europa enferma”, “La Normandía de Claude Monet” i “El mensaje bíblico de Marc Chagall en Niza”, que ha anat publicant entre el passat mes de gener i principis de febrer a les seccions “Lectores expertos” i “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Callabed complementa les seves reflexions amb imatges dels viatges preses per ell mateix.
A “La Córdoba de Maimónides y la ética médica”, l’acadèmic repassa la història de la medicina i la figura del metge en les cultures grecollatina, hindú, jueva, xinesa, persa, a més de la seva evolució durant la Il·lustració i l’Edat Moderna i la configuració de la Bioètica. “Als temps actuals (segles XX i XXI), l’ètica aplicada a la ciència ha pres força i els drets dels pacients i els seus deures també. La Bioètica de Van Rensselaer Potter del 1970 i l’Informe Belmont de Tom Beauchamp i James F. Childress (1974-1978) han marcat unes dècades i segueixen vigents, van reaccionar a les barbàries nazis jutjades a Nuremberg, es van ampliar a Hèlsinki el 1964 matisant normes de recerca i es van precipitar pels escàndols de recerca a hospitals de Tuskegee i Wilow. No s’apaga mai la flama de l’ètica i sorgeixen veus per reafirmar-la”, assenyala.
D’altra banda, a “Husserl y la Europa enferma” reflexiona sobre el “perillós cansament de les nacions europees” del que va alertar el filòsof i matemàtic alemany entre finals del segle XIX i principis del XX i sobre la seva determinant influència en el pensament contemporani. “Edmund Husserl és el fundador, o un dels fundadors, de la Fenomenologia Transcendental. Va voler renovar el pensament filosòfic i convertir la filosofia en una essència estricta i també en una empresa col·lectiva. Va dir allò que calia anar a les coses mateixes a contraposició a noves construccions de paraules i castells a l’aire.” El seu pensament va influir en Jean-Paul Sartre, Paul Ricoeur, José Ortega y Gasset i fins i tot en Jacques Lacan i Jacques Derrida, Emmanuel Lévinas i Karol Wojtyla, futur papa Joan Pau II. Part de la seva filosofia encaixava en la postmodernitat de Jean-François Lyotard, que analitza alguns greus excessos de la Il·lustració i de la ciència incorrectament aplicada”, considera.
A “La Normandía de Claude Monet”, el president del Club de Pediatria Social traça la relació d’un dels màxims exponents del modernisme amb la regió on va passar la seva infància. “Claude Monet (1840-1926) va ser un dels principals impulsors de l’impressionisme pictòric a finals de XIX. Havia nascut a París, però, als cinc anys es va traslladar a Le Havre, a Normandia. Una Normandia que té el sol, els núvols canviants, la pluja i la boira, elements imprescindibles a la seva mirada pictòrica. Aquest va ser el paisatge de Monet. Es va enamorar del mar i del paisatge canviant normand. L’impressionisme intenta captar la trobada fugaç de la llum, perquè la realitat s’escapa”, explica.
Finalment, a “El mensaje bíblico de Marc Chagall en Niza”, rememora una visita al museu que Niça va dedicar al pintor d’origen rus, on s’exposen el conjunt d’obres de la sèrie “Missatge Bíblic”, pintades entre el 1930 i el 1936 i donades per ell mateix a l’Estat francès. “El 1966, mentre deixa la ciutat de Vence per Saint-Paul de Vence, acaba el seu cicle de 17 pintures dedicades al missatge bíblic que dona a l’Estat amb la condició que siguin exposades públicament. Aquí neix el germen del Museu Nacional que Niça li va dedicar-se i està ubicat al turó de Cimiez amb magnífiques vistes sobre Niça i a prop del museu i l’església dels franciscans i del Museu Matisse. L’arquitecte del museu va ser André Hermannt, col·laborador de Le Corbusier. És un edifici elegant i discret gairebé intemporal que us permet travessar sense problemes el pas del temps. Ha privilegiat la senzillesa aprofitant la llum del sud per fer valdre aquesta imponent col·lecció. Es va fer a la mida de l’obra que contindria. No es va aprofitar cap edifici ja construït”, conclou.
- Llegiu “La Córdoba de Maimónides y la ética médica”
- Llegiu “Husserl y la Europa enferma”
- Llegiu “La Normandía de Claude Monet”
- Llegiu “El mensaje bíblico de Marc Chagall en Niza”
