Dr. Lukas K. Sosoe

Lukas K. Sosoe, doctor en Filosofia, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el 16 d’octubre passat. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Souverainetes negatives: Identites culturelles et etat de droit El cas de l’Afrique sub-saharienne. Un programme”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número de la RAED i secretari general de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors Santiago Castellà.

Professor d’Ètica, Filosofia del Dret i Filosofia Política a la Facultat de Lletres, Humanitats, Arts i Ciències de l’Educació de la Universitat de Luxemburg, el nou acadèmic va presentar el debat obert després de la descolonització de l’Àfrica subsahariana de la creació de diferents estats africà atenent les circumstàncies històriques, polítiques i sociològiques de la regió i el fracàs que s’ha evidenciat en molts casos en la seva estructura, cohesió i funcionament democràtic. Per explicar les condicions sociopolítiques dels estats africans i el seu fracàs, els investigadors han proposat nombroses hipòtesis, que van des de teories d’evolució social segons la qual el camí cap a la democràcia necessita temps i diferents etapes a esgrimir raons psicològiques que definirien una mentalitat africana en particular amb característiques estructurals que explicarien el subdesenvolupament polític, la violència i la inestabilitat social i econòmica. En qualsevol cas, en tots els casos s’apel·la a una identitat cultural africana”, va exposar Sosoe determinant els que segons ell han de ser els fonaments d’aquests països.

Per a l’expert, la transposició del model d’estat europeu que es va fer a l’ordenació política d’Àfrica després de la Segona Guerra Mundial mitjançant els processos de descolonització i autodeterminació emparats per les Nacions Unides estan en bona part darrere d’aquest fracàs. “En el cas dels països de l’Àfrica subsahariana, la referència a la identitat cultural per part dels que eren al poder i les elits africanes van tenir l’efecte d’evadir la qüestió de la legitimitat de l’Estat. Es va oferir una resposta de facto, fonamentada en una identitat cultural hipotètica i imaginària, però sociològicament és inexistent. Bloquejant tot esforç per construir un Estat de Dret, la primacia donada a identitat cultural va servir de justificació per a les pitjors atrocitats, inseguretat i violacions dels drets humans”, va argumentar Sosoe.

El recipiendari va concloure el discurs apel·lant a la desmitificació tant dels discursos de tall racista o realitzats des d’una suposada superioritat moral com els purament bonistes que, en referència a les cultures africanes i en nom de la lluita contra l’imperialisme cultural, consideren que l’Estat de Dret no pot ser un model per a Àfrica. Per a Sosoe, no es tracta que el model democràtic sigui inviable a la regió per qüestions històriques o culturals, sinó per la manera com es va articular al llarg del segle XX.