La veritat incòmoda

La Reial Acadèmia acull la conferència que representa Espanya al Projecte de Realitat Climàtica que impulsa Al Gore

José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center, va impartir el passat 21 de novembre al Reial Cercle Artístic de Barcelona la conferència “24 Horas de Realidad. La verdad en marcha”. Va ser l’esdeveniment que va representar a Espanya en les jornades internacionals que organitza el Projecte de Realitat Climàtica impulsat i presidit per l’exvicepresident dels Estats Units i premi Nobel de la Pau Al Gore. Es tracta d’una àmplia sèrie de conferències amb el mateix contingut que es van celebrar en més de 80 països de forma simultània. Per cada assistent registrat a aquesta sèrie de conferències, l’organització internacional Planta un Arbre s’ha compromès a plantar un arbre en diversos països del món.

L’acte de Barcelona va estar organitzat per la Fundació de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, amb la col·laboració del Reial Cercle Artístic, la Fundació de Foment Europeu i la Fundació Quo Artis i es va completar amb una taula de debat que va portar per títol “Cómo afecta el cambio climático a la salud, la empresa o el mundo”. Hi van participar, a més del propi conferenciant, el també acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la RAED Jordi Martí; el director del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, Francisco Javier Doblas-Reyes, i la directora general de la Fundació Quo Artis, Tatiana Korouschkina, col·laboradora habitual de la Reial Acadèmia.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins d’un conjunt d’activitats agrupades sota l’epígraf Campus Sostenibilitat, que es desenvoluparan al llarg dels propers 24 mesos i el punt més destacat, a més d’aquestes accions de divulgació i sensibilització, serà l’expedició científica que la RAED farà a les Illes Galápagos al setembre de 2020 de la mà de National Geographic. Tot aquest procés culminarà amb l’organització d’un Campus de Clima a Barcelona el juny de 2021 en el qual 300 joves de tot el món rebran formació en tècniques de lideratge climàtic a càrrec de personalitats de màxim nivell internacional. L’objectiu és que un grup de futurs líders no només tingui un alt nivell de consciència social i ambiental, sinó que disposi dels coneixements, les eines i les estratègies per poder encapçalar canvis reals als seus àmbits d’influència.

En la seva conferència, Calvo va oferir tant dades genèriques com d’altres de concretes sobre la crisi climàtica referides a la realitat espanyola. “Són mals temps per néixer: el canvi climàtic és una seriosa amenaça per a la salut dels nens del planeta i compromet el benestar de les futures generacions, com adverteix un nou informe de la revista ‘The Lancet’, que analitza les repercussions del clima sobre la salut humana -va iniciar l’acadèmic la seva xerrada-. Si la humanitat continua amb les dinàmiques actuals i no es compleixen els objectius de l’Acord de París per limitar l’escalfament global a menys de 2ºC, els nadons que neixin avui patiran en cadascuna de les etapes de la seva vida danys de salut irreversibles i duradors. Així conclou aquesta revisió, que ha estat elaborada per 120 científics procedents de 35 institucions de tot el món, entre elles l’Organització Mundial de la Salut i el Banc Mundial, i que insta els governs a emprendre accions enèrgiques per canviar el curs de les repercussions sanitàries del canvi climàtic”.

Dr. José Ramón Calvo

L’informe citat per Calvo analitza 41 indicadors clau per a dos possibles escenaris de futur en un món que s’escalfa i que se situa de mitjana 1ºC per sobre dels nivells preindustrials. Si s’aconsegueix limitar l’escalfament global en al menys 1,5ºC i es compleixen els objectius de l’Acord de París, un nen que nasqués avui creixeria en un món amb un nivell zero d’emissions de CO2 abans de fer els 31 anys, el que garantiria un futur més sa per a les generacions futures, amb un aire més net, accés a l’aigua potable segura i a aliments més nutritius. Al segon escenari analitzat per l’informe, el de la inacció, en què els humans fem oïdes sordes a les advertències dels científics i seguim actuant com si no passés res, quan aquest mateix nen complís 71 anys hauria 4ºC més i per aquest escenari no hi ha prediccions, perquè els models actuals es desplomen. “Els impactes de salut serien brutals”, es limita a assenyalar Marina Romanello, científica de dades de l’informe.

Sobre els efectes de l’escalfament a Espanya, l’acadèmic va indicar, dades en mà, que durant l’estiu del 2017 gairebé la meitat d’Espanya va ser posada en alerta d’emergència a causa de les altes temperatures i a partir de l’estiu del 2018 l’onada de calor va portar la temperatura d’Espanya a més de 40ºC i algunes àrees van assolir fins a 46ºC causant vuit morts. Al sud d’Espanya, la temperatura mitjana anual ja ha assolit l’objectiu a llarg termini de l’Acord de París: 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials. El canvi climàtic pot convertir el sud d’Espanya en un desert a finals de segle. El riu més llarg de la Península Ibèrica, el Tajo, podria assecar-se a causa del canvi climàtic i les preses, i posar en risc a milions de persones que en depenen. El 2100 es preveu que el nivell de la mar de la costa espanyola ascendeixi 47 cm, tot i que podria fer-ho en 88 cm en el pitjor dels casos. Això comportaria que gairebé la meitat dels ports de Catalunya estarien amenaçats.

Sobre els impactes que tot això comportaria a la salut, Calvo va destacar l’increment de la contaminació de l’aire a què està exposat el 97% de la població o les malalties transmeses per vectors com la malària, eradicada del país el 1964. “El canvi climàtic pot estar expandint la distribució geogràfica i la transmissibilitat del vector, el mosquit Anopheles, i està influint en la durada del període d’activitat i les densitats de població de la mosca de sorra, un vector per a la leishmaniosi, causada per protozous paràsits. Ja s’han diagnosticat a la regió mediterrània, el 2108, els sis primers casos de dengue no importat i s’ha constatat un important increment del seu vector de transmissió el mosquit tigre. També hi ha risc, tal com ha passat a les Açores i Madeira, que s’expandeixi el virus del zika i que apareguin casos de chicungunya”, va assenyalar.