Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’evolució del sobiranisme a Catalunya en una entrevista concedida al diari “La Razón” que es va publicar a la seva edició del passat 9 d’abril. “Necessitem un Govern que no depengui del secessionisme”, assenyala el titular de la publicació. Freixes argumenta que, malgrat fracassar el 2017, el sobiranisme ha anat penetrant de tots els sectors socials de Catalunya i reclama a l’Executiu de Pedro Sánchez “una posició clara i coherent de defensa de l’estat de dret”.
“La situació a Catalunya d’alguna manera podem considerar que, entre cometes, ha millorat, perquè no hi ha les accions radicals que vam veure el 2017, ni es proclama la independència al Parlament, ni s’estan aprovant lleis de desconnexió. Però el secessionisme el que ha fet és anar penetrant d’una manera terrible a tots els sectors socials: a l’escola, a l’administració pública, a les empreses, als organismes professionals, a les universitats… Ha establert tota una campanya de penetració i això fa que la vida ordinària estigui molt condicionada, perquè hi ha unes pressions brutals dins d’aquests àmbits i en altres com la sanitat i la premsa, a més, aquest secessionisme majoritari al Parlament no ho ha estat mai socialment, perquè és un terç del cens el que vota secessionisme. Veurem què passa a les eleccions catalanes i cap a on evoluciona el PSC, que és el que pot decantar la balança cap al constitucionalisme o el secessionisme, perquè mai no sabem on és”, assenyala la vicepresidenta de la RAED en una de les primeres respostes.
Per a Freixes, davant les darreres reformes al Codi Penal, que afavoreixen els secessionistes ja condemnats o pendents de judici, o bé reinterpreten la història reobrir la transició política, s’imposa un govern que no depengui de les exigències del secessionisme ni del nacionalisme radical basc. Així mateix, critica les seves aliances amb populismes com el que, segons ell, representa Podem, que ha forçat reformes judicials de les quals el mateix Executiu ha hagut de penedir-se i reformular, com el cas de la denominada llei del “només sí que és sí”, amb una allau de rebaixes de penes per a violadors i agressors sexuals. “El Govern no va fer cas de les opinions expertes i l’únic que va pretendre és legislar seguint les seves polítiques, però ja es va avisar que això podia passar. Més de 700 condemnes han estat revisades i les que vindran. Per tant, és una decisió terrible que a més desafavoreix les víctimes. No sé què esperen per solucionar-ho i a assessorar-se degudament, perquè em temo que amb altres lleis que estan en tràmit pugui succeir el mateix”, assenyala en aquest sentit.
Sobre el futur i el recorregut que encara pot tenir el secessionisme, l’experta mostra la seva cautela i alerta del risc d’assumir-ne el fracàs. “La qüestió és que, com crec que ja va expressar algun dirigent d’ERC, el ‘procés’ no s’ha acabat, sinó que ha mutat. I això és el que està passant. Ells no ho deixaran, és el seu programa polític. El problema és que se’ls hagi deixat tenir un pes polític més gran del que socialment i políticament tenen, perquè tenim un sistema electoral que es va blindar amb l’Estatut d’Autonomia del 2006, a partir del qual en les circumscripcions en què el secessionisme pugui tenir majoria el seu vot val gairebé tres vegades més que en altres on no tenen aquesta majoria, per la qual cosa amb un terç del cens al Parlament tenen una sobrerepresentació brutal i aconsegueixen majories absolutes pràcticament. I, per altra banda, perquè com que tenim un sistema electoral on la barrera electoral es mesura per províncies, tenen també una sobrerepresentació al Congrés dels Diputats, i aquí és on poden fer tot el xantatge al Govern que es deixi fer-ho”, afirma.
