Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el 27 de febrer passat al costat de María Ángeles Pérez Samper, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, al debat “Democràcia i populisme a Catalunya”, organitzat per l’agrupació de Girona del col·lectiu Societat Civil Catalana i celebrat de forma telemàtica. L’acte va estar presentat per Fernando Sánchez Costa, president de Societat Civil Catalana, i moderat per Elda Mata, vice-presidenta i presidenta de l’agrupació de Girona.
L’acadèmica va reflexionar sobre els conceptes que formen part del discurs de les forces sobiranistes per contrastar-los amb els del Dret, tant en un marc espanyol com internacional, per deslegitimar el que s’ha vingut a anomenar la batalla del relat. “Han creat un concepte de poble molt lligat a la concepció de segle XIX, basat en l’etnicisme, però al Dret no hi ha una definició de poble i si repassem el que ha significat aquest concepte a la història recent ho veurem unit al dolor, al patiment, a la segregació…”, va considerar Freixes.
La vice-presidenta de la RAED va defensar, per contra, el concepte de ciutadania, reforçat després del triomf de la democràcia als règims totalitaris arran de la Segona Guerra Mundial. “La ciutadania té drets i deures. La ciutadania és el vincle que uneix una persona amb una comunitat. Les institucions no tenen drets, els tenen els ciutadans. I la nostra Constitució és molt clara en això: la sobirania resideix en els ciutadans”, va assenyalar.
Freixes es va referir al document “Programa 2000”, elaborat a Catalunya a partir del 1982, amb Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat, per “catalanitzar Catalunya”, assenyalant que en ell es troben els fonaments de l’actual crisi del procés sobiranista. Els primers àmbits d’actuació es van situar, va explicar, a l’educació i la comunicació pública. Davant d’això, va situar l’esperit de cordialitat, consens i generositat que va suposar el pacte que va permetre la redacció d’una Constitució que va convertir a Espanya en un Estat de Dret. “Som una democràcia consolidada que ha de perdurar, perquè és la garantia de llibertat”, va afirmar.
Pérez Samper, per la seva banda, va denunciar el populisme que ve marcant el procés sobiranista. “S’atorguen la facultat de dividir i etiquetar. Han assumit el poder i intenten blindar davant d’una entitat enfrontada que han creat i que focalitzen a Madrid. Existeixen, a més, molts interessos creats que cohesionen aquest moviment. Molta gent viu del procés. Han venut un paradís a l’abast de la mà que ha enlluernat a molta gent i molts es puja a al carro del vencedor”, va considerar.
