Dr. Josep Ignasi Saranyana
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre in carica del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Teología y universidad. Apuntes históricos”, publicat al número 26 de la revista “Scripta Theologica”, corresponent a l’any 1994, i que recull el contingut d’una conferència llegida a la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra el 3 de març del mateix any amb motiu de la solemne sessió acadèmica commemorativa dels 25 anys de la fundació de la publicació. La ponència respon, com explica el mateix autor a la seva introducció, tant a quin lloc correspon a la Teologia al si de la universitat a com ha estat la Teologia que s’ha cultivat en seu universitària.
L’expert inicia la seva argumentació assenyalant com des dels segles XII i XIII, dels inicis de les universitats, les facultats per excel·lència van ser quatre: Arts o Filosofia, Teologia, Dret i Medicina. Aquesta Teologia acadèmica aviat es va desenvolupar en dos corrents principals, com explica Saranyana: “Si la Teologia monàstica o altmedieval va ser sapiencial, la Teologia escolàstica de les escoles urbanes ple medievals va ser més teorètica i especulativa. Amb tot, els bons teòlegs universitaris, almenys els de les primeres generacions, mai no van oblidar la finalitat sapiencial de la teologia, encara que van resoldre de maneres diferents la conjugació del que és especulatiu amb el que és afectuós. En aquest període primer de la Teologia acadèmica, l’estudi de la Sagrada Escriptura va constituir la tasca principal del mestre ‘in sacra pagina’, és a dir, del catedràtic”.
Amb l’esdevenir dels segles, l’autor identifica fins a quatre períodes principals en relació amb els estudis teològics universitaris, i aquesta polèmica de la teologia monàstica o tradicional amb la teologia escolàstica suma l’eclosió de la Teologia salmantina del XVI, la restauració dels estudis teològics catòlics a Alemanya i Itàlia durant el XIX i la contribució esperada dels acadèmics als anys finals del segle XX. En aquest punt, Saranyana ressalta la figura de qui, segons ell, ja era un referent de la Teologia contemporània, el llavors cardenal Joseph Ratzinger, futur papa Benet XVI.
“La Teologia acadèmica ha estat viva quan ha intentat no només conèixer especulativament el Déu viu, sinó també assolir-lo afectivament. L’experiència religiosa és cabdal per a la tasca teològica. En altres termes, quan ha unit el que és teorètic amb el que és sapiencial. La Teologia acadèmica ha estat viva, a més, quan ha estat cultivada davant de les grans preocupacions de cada època, analitzant-les ‘sub lumine revelationis'”, conclou l’acadèmic.
