Josep Lluis i Ginovart, doctor en Arquitectura i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar a Foment de Treball, seu acadèmica, el passat 23 d’abril. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “La ‘practica geometriae’ de l’arquitectura sacra”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic numerari Juan Trias de Bes, director de la Càtedra hARQware Platform de la mateixa Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya i membre del Patronat de la Fundació de la Junta Constructora de la Sagrada Família de Barcelona. La sessió va poder seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.
El recipiendari va iniciar la seva intervenció realitzant una àmplia introducció al concepte arquitectònic de geometria i al seu desenvolupament al llarg de la història, aturant-se en figures com Euclides, sant Agustí, Calcidi o Adelard de Bath, entre d’altres, com els seus primers teòrics i divulgadors. A partir d’aquí, va repassar elements fonamentals per al seu desenvolupament com els mètodes geomètrics del traçat de l’orientació, la precisió geomètrica dels mètodes orientació o els instruments de traçat i pràctiques com la geometria del traçat de les diferents plantes i alçats geomètrics fins i tot arribar a l’inconstruïble tetradecàgon absidal.
La Catedral de Santa María de Tortosa, la restauració del qual li va ser encomanada, va exercir al seu discurs de marc de referència. Al projecte de reforma interior dels tres nivells de les estades de l’antiga seu canònica Lluis i Ginovart va donar una especial importància a l’entrada de la llum primitiva de les diferents sales per ordenar el discurs artístic dels béns mobles que el recinte ha anat recollint des del segle XII fins al XXI. En aquest sentit, el diàleg entre l’espai contenidor i la col·locació dels elements del patrimoni va merèixer una atenció en la qual va prioritzar el diàleg entre tots dos elements, definidors del projecte.
El nou acadèmic va ser director del Departament d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili entre els anys 2014 i el 2016 i degà de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya entre el 2016 i el 2022. Ha dirigit el grup de recerca Architectural Heritage Patri-ARQ del primer dels centres d’educació superior i l’Architectural Heritage Research del segon. Va ser reconegut amb el Premi Europeu d’Intervenció al Patrimoni Arquitectònic. Ha publicat capítols en una trentena de llibres especialitzat a nivell internacional entre els que destaquen “Scientific Knowledge of Spanish Military Engineers in the Seventeenth Century” (2018) i “Mathematics and the Art and Science of Building Medieval Cathedrals” (2019), a més de nombrosos articles en revistes de referència a l’àmbit de l’arquitectura i el patrimoni i ha estat membrre dels consells editorials d’“International Journal of Heritage Architecture”, “Journal of Architecture Research and Development, Civil Engineering and Architecture” i “International Journal of Mathematics and Systems Science”.
Veure “Practica geometriae de la arquitectura sacra”
