Oriol Amat
Degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, vice-president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicada al diari “La Vanguardia” el 27 de juliol de 2020
Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la política espanyola i catalana i en particular sobre la redacció i aprovació de noves lleis a partir de la seva experiència com a diputat al Parlament de Catalunya per concloure que hi ha una absoluta falta de consens i de reconeixement de models d’èxit a l’hora de legislar. L’acadèmic ha condensat tot aquest aprenentatge en la seva última obra, “La botella medio llena. Aprendiendo de la crisis y de los que lo hacen mejor” (Profit).
Dr. Oriol Amat
“Trigem a legislar; legislem sense el consens que fa d’una llei eficient i, sovint, aquestes lleis ni s’apliquen. Els millors països, en canvi, són els que legislen poc, ràpid i bé: amb una previsió del cost i l’impacte de cada mesura ajustada a la realitat i, després aplicar-la, amb un seguiment objectiu dels seus resultats -assenyala Amat a l’entrevista, posant com a exemple les constants reformes legislatives en matèria d’Educació-. Una llei sense consens neix ja inútil. Les innombrables lleis d’Educació, per exemple: la meva filla acaba de llicenciar-se després de patir cinc lleis d’Educació diferents”.
Com a solució a aquesta situació, Amat proposa una reforma integral de la política. “Hauríem de tenir menys polítics, un terç menys, ben pagats i més reconeguts. Tenim massa polítics professionals. No està malament que hi hagi alguns que visquin tota la seva vida de la política, però que no siguin tots. Hi hauria d’haver més professionals de tota mena i treballadors i empresaris que fossin polítics només una o dues legislatures, com als països més avançats. I que després tornessin amb naturalitat i l’orgull d’haver servit al seu país en la política a treballar del que treballaven abans. Però avui no és possible, perquè els sous dels polítics, amb les contrarietats que porta implicada la política, no són suficients per atraure els millors professionals”, considera.
