Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha publicat al número 49 dels “Cuadernos de Estudios Manchegos” que edita l’Institut d’Estudis Manxecs, corresponent al 2024, l’estudi “La persecución inquisitorial de la hechicería y la brujería en el contexto de la Nueva Castilla: una aproximación al entorno territorial de la actual provincia de Ciudad Real”, que signa juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal i Història de la Psicologia a la Universitat Camilo José Cela i secretari de la Societat Espanyola d’Història de la Psicologia.
Els dos experts examinen la història i evolució dels tribunals de la Inquisició a Espanya, amb un enfocament particular en la persecució de la bruixeria i la fetilleria durant els segles XVI i XVII en aquesta província castellano-manxega. Al llarg de la seva anàlisi, López Muñoz i Pérez Fernández destaquen la manca de consens sobre les dates d’establiment dels tribunals i les variacions en la seva activitat repressiva al llarg del temps, si bé estableix fins a quatre etapes d’activitat repressiva a la Manxa, centrades en la persecució de judaïtzants, conversos i pràctiques de fetilleria.
Tot i que en aquests tribunals es van celebrar processos per bruixeria que estan documentats, els experts conclouen que no va ser una pràctica gaire estesa a la regió. La figura de María de Lao destaca com un exemple de retractació d’acusació de bruixeria, reflectint la paranoia sobre l’alteritat que va portar a la regulació extrema de costums i la persecució de minories ètniques, com ara jueus i moriscs. En aquest sentit, els lligalls inquisitorials que es conserven revelen també que les acusacions de bruixeria requeien sovint sobre dones pobres i soles, que vivien en condicions d’exclusió social. Aquestes dones, sovint vídues o abandonades, buscaven l’ajuda de fetilleres per resoldre problemes relacionats amb l’amor, la fertilitat i la salut a causa de la seva manca d’accés a recursos mèdics convencionals.
L’estudi destaca com la Inquisició es va consolidar com una eina política, enfocant-se a la neteja de sang i diferenciant entre bruixeria i fetilleria. En aquest sentit, les fetilleres eren més comunes que les bruixes genuïnes i les seves pràctiques incloïen rituals que barrejaven elements religiosos i profans. Moltes de les clientes d’aquestes fetilleres eren dones que sovint les denunciaven per descontent o per por. Els experts aborden també la relació entre la bruixeria i el curanderisme, esmentant l’existència d'”ensalmadors” i “santiguadors” que oferien cures en un context en què la medicina formal era escassa. Malgrat la repressió legal, la Inquisició va mostrar ambivalència en la seva persecució, considerant aquestes pràctiques més com a supersticions que com a heretgies.
López Muñoz i Pérez Fernández conclouen que el context cultural de l’època, marcat per creences paganes i supersticions, va afavorir la proliferació de pràctiques com la màgia i l’astrologia. La Inquisició, tot i que inicialment es va mostrar activa, va començar a llanguir al segle XVII a causa de la disminució dels seus ingressos i a un canvi en el seu enfocament cap a la puresa de fe i la superstició. Per als dos estudiosos, la Inquisició va utilitzar la persecució de la bruixeria i la fetilleria bàsicament com un mitjà per mantenir l’ordre social i religiós, estigmatitzant de manera sistemàtica les dones més vulnerables de la societat.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses recerques i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky mitjançant carta atorgada el 29 de juliol de 2024 pel governador de l’Estat de Kentucky, Andy Beshear, i reconegut com a Guàrdia Civil Honorari, la màxima distinció civil del cos i que atorga de forma excepcional. Ja era professor honorífic de la Guàrdia Civil.
