Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), completa una curiosa sèrie sobre la història de la medicina i els remeis farmacològics al llarg dels segles i les cultures a l’article “Los antídotos y panaceas de origen marino y de ultramar durante la Edad Moderna, parte 2: las piedras bezoales”, publicat al número 186 de “Proa a la mar”, revista de la Reial Lliga Naval Espanyola, corresponent al primer semestre de l’any 2023. L’article completa al que es va publicar fa un any en aquesta mateixa revista amb el títol “Los antídotos y panaceas de origen marino y de ultramar durante la Edad Moderna, parte 1: El cuerno de unicornio”.
L’expert inicia el seu estudi assenyalant com durant el Renaixement l’ús dels verins va adquirir una transcendència enorme per la seva utilitat militar, criminal o política. Precisament aquests dos últims usos van aconseguir una monumental cota de virtuosisme, com va succeir a la Itàlia del papat dels Borgia i dels cardenals florentins, que fins i tot van desenvolupar el seu propi verí, anomenat “cantarella”, “Acquetta di Perugia” o “Acqua di Napoli”, o a la cort francesa de Caterina de Mèdici, cosa que va permetre encunyar el concepte d'”art de l’enverinament”. Un fet que donen fe moltes obres literàries, que van fer dels verins una de les trames més recorregudes. “La major part dels verins eren d’origen vegetal, destacant la cicuta o l’acònit, i un nombre considerablement menor estava constituït per minerals, entre els quals destacava l’arsènic. La resta procedia del regne animal, especialment temut, com els verins de serps i escorpins. El coneixement de les propietats tòxiques (i fins i tot terapèutiques) dels verins va ser de gran interès per als metges de l’època, i per tot això, el recurs als antídots generals o panacees per al tractament dels enverinaments també va ser una pràctica habitual i lucrativa des del període renaixentista, amb la banya d’unicorn i les pedres betzoars com a principals panacees”, explica.
En aquest context emergeix la figura d’Andrés Laguna, fill de metge judeoconvers considerat com una de les figures més brillants de la cultura europea de l’època i un exemple prototípic de científic humanista de l’època, una figura a qui López Muñoz ha dedicat diversos articles i estudis. Va ser un dels experts de l’època a sistematitzar el remei, profusament defensat pel seu coetani Nicolás Monardes. Es tractava d’unes pedres que inicialment es van considerar un mineral procedent de l’Índia, tot i que posteriorment es va confirmar que es tractava d’un càlcul engendrat en certa zona de l’estómac o a la vesícula biliar d’algunes espècies d’animals i més freqüentment en porcs espins, cérvols i cabres, tot i que també se n’han trobat en alguns rèptils i peixos.
“La pedra betzoar, al costat de la banya d’unicorn, va ser considerada des de l’Edat Mitjana com un antídot insuperable, molt més eficaç que qualsevol altre remei, simple o compost. Aquestes pedres són esmentades en escrits hebreus i les seves propietats alexifàrmaces són recollides a la literatura mèdica àrab. Aquesta idea va perdurar durant tot el Renaixement i les pedres betzoars es van mantenir a les farmacopees europees fins al segle XIX”, explica López Muñoz.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca i recentment ha estat reconegut com a professor honorífic de la Guàrdia Civil.
