Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va reflexionar sobre la seva trajectòria personal i professional i, abordant aspectes de l’actualitat, sobre el sentit de les monarquies europees i espanyola al podcast “Las entrevistas de ‘Tiempo de ley'”, dirigit per l’advocat i comunicador Jorge Fuset, director també de l’espai “Tiempo de ley”, del canal Oír y ver.
“Jo no sóc monàrquic per una raó familiar, però des que era molt petit em vaig adonar que la Monarquia juga un paper fonamental, per descomptat a Espanya. A Occident, en general, les monarquies són una garantia democràtica, no així a països on emmascaren una dictadura: Aquestes monarquies europees estan assentades en la tradició i es dona la paradoxa que allà on hi ha el nivell de vida és superior a la resta. A Espanya, la justificació racional de la Monarquia és la seva millor defensa. Protegir la llibertat requereix un joc de pesos i contrapesos i les monarquies, a les societats democràtiques, exerceixen aquest paper. I és clar que en societats complexes i lliures el monarca pot tenir un paper pràctic”, va argumentar l’acadèmic.
Berzosa va recordar com el 1947 Espanya es constitueix com un Regne sense rei després del període de la Segona República, com ho va fer el 1868 després de la Primera República, donant fi als breus períodes en la història en què va deixar de ser-ho com a model d’estat. Pel que fa a la restauració de la Monarquia en la Transició, va destacar que ni els poders constituents ni el consens social van dubtar de la legitimitat de Joan Carles I. “No hi pot haver cap dubte i els mateixos constituents de 1978 van tenir cura de recordar que Joan Carles de Borbó era el legítim hereu de la dinastia històrica d’Espanya”, va afirmar. L’acadèmic també va incidir en el debat que es dóna als estats democràtics sobre qui representa la totalitat de la societat i de les seves institucions dins de la diversitat, apostant per la figura del president altres països democràtics sense tradició monàrquica.
Per a l’acadèmic, la figura de la Monarquia té a Espanya un paper cohesionador fonamental. “Tenim un desavantatge, i és una classe política que comparteix en alguns aspectes fonamentals els mateixos principis i valors, com sí que passa en aspectes fonamentals als països del nostre entorn. El poder moderador de la Monarquia a Espanya ens permet superar aquestes dificultats. És una feina discreta, però eficaç”, va destacar. Berzosa, per altra banda, va celebrar el nivell de formació tant de l’actual monarca, Felip VI, com de l’hereva al tron, la princesa Elionor, incloent-hi la formació militar.
L’expert també va entrar en el debat obert sobre el model d’estat que hi ha a les institucions política. “Totes les forces que estan a l’esquerra del PSOE i, per motius diferents, els partits independentistes, insisteixen a obrir el debat per canviar el model polític i substituir la Monarquia per la República. Però estem parlant d’una institució sòlida i consolidada. Societats amb una llarga tradició democràtica tenen la Monarquia com a garant de les seves llibertats”, va assenyalar. Així mateix va explicar la legitimitat dels propis monarques a abdicar a favor dels seus hereus, com ho va fer el mateix rei Joan Carles I i ho han fet diversos monarques europeus en les darreres dècades.
Berzosa és membre de la Societat de Diplomàcia i Ciències Polítiques dels Estats Units, coordinador de l’Observatori Internacional de la Regulació de les Entitats del Sector Públic de la Universitat de Santiago de Compostela, membre dels comitès organitzadors dels congressos del World Law Congress de Cartagena d’Índies 2021 i Madrid 2019 i autor de llibres i articles científics publicats en revistes de prestigi. És així mateix un reconegut divulgador de temes legals i ciències polítiques als principals mitjans de comunicació espanyols.
Escolteu el podcast