Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda les característiques menys conegudes d’un producte d’ús habitual que a Europa no arriba a considerar-se un medicament a l’article “La melatonina y la guerra química: por qué la inversión en defensa también debe cubrir la protección médica”, que es va publicar al portal especialitzat The Conversation el passat 18 de març i, després, en diversos mitjans de comunicació espanyols. López Muñoz firma aquest article al costat d’Alejandro Romero Martínez i Eva Ramos Alonso, professors de Toxicologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid.
Els tres experts, que ja van incidir en les característiques de la melatonina a l’article “Los tres peligros de la melatonina: un fármaco vendido como suplemento alimenticio en España”, que van publicar el juliol passat al diari “El Español”, s’aturen ara a analitzar el seu potencial terapèutic davant agents químics que poden utilitzar-se com a armes, ja que la melatonina pot ser efectiva davant una àmplia varietat de patologies com ara diferents tipus de càncer, alteracions gastrointestinals, malalties cardiovasculars, processos neurodegeneratius i patologies autoimmunes i infeccioses. Aquest potencial terapèutic tan versàtil es deu a la seva capacitat per regular múltiples processos bioquímics en l’organisme.
“La melatonina, coneguda més habitualment per regular el cicle son-vigília, és un potent antioxidant amb baixa toxicitat i amb gran facilitat per travessar les barreres biològiques, la qual cosa la posiciona com una possible opció terapèutica davant aquestes armes químiques. A través de la transferència d’àtoms d’hidrogen i formació de radicals, la melatonina pot neutralitzar espècies reactives d’oxigen i nitrogen. A més de neutralitzar els danys per oxidació de les estructures cel·lulars, la capacitat per modular la resposta inmuno-inflamatòria de la melatonina podria ser crucial per mitigar les greus lesions en mucoses i estructures internes tissulars provocades per l’exposició a aquests agents químics”, expliquen.
López Muñoz, Romero Martínez i Ramos Alonso consideren que atès el seu origen natural i excel·lent tolerabilitat, nombroses evidències indiquen que l’administració de la melatonina com a adjuvant en combinació amb altres fàrmacs podria no només protegir davant la toxicitat dels agents químics de guerra, sinó també millorar l’estat de salut dels pacients en determinades condicions i, amb això, reduir els efectes secundaris de la teràpia química habitual. “En vista d’aquest enorme potencial, i malgrat el seu ampli ús com a reguladora del son, la melatonina podria tenir aplicacions importants com a contramesura davant armes químiques i diverses patologies. Per això, és fonamental impulsar estudis clínics multicèntrics estandarditzats per avaluar la seva eficàcia i seguretat a llarg termini, especialment a les dosis farmacològiques elevades que molt possiblement requeriria el seu ús clínic”, afegeixen.
Per això els signants de l’article de The Conversation advoquen per una inversió en defensa que tingui també molt en compte la recerca que permeti millorar la capacitat de resposta mèdica a agents químics de guerra desenvolupant antídots efectius que aconsegueixin protegir tant al personal militar com a la població civil. “La defensa moderna ha de contemplar un enfocament integral que combini tecnologia, estratègia i ciència. En un escenari global cada vegada més desafiador, apostar per la innovació al sector de la defensa no és una opció, sinó una necessitat. A això se suma que la inversió en tecnologies disruptives i aplicacions mèdiques també impulsa la competitivitat industrial i científica del país”, conclouen.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses recerques i és autor de monografies i articles en les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky mitjançant carta patent atorgada el 29 de juliol del 2024 pel governador de l’Estat de Kentucky, Andy Beshear, i reconegut com a Guàrdia Civil Honorari, la màxima distinció civil del cos i que atorga de forma excepcional. Ja era professor honorífic de la Guàrdia Civil.
