Dr. Albert Estrada-Rius

Dr. Albert Estrada-Rius

Albert Estrada, doctor en Dret i en Història, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar l’1 d’octubre passat a Foment del Treball, seu acadèmica. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “La medalla de premio en la publicidad. grandes exposiciones, marcas y propaganda en Cataluña (1888-1929)”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern Maria Àngels Calvo. Estrada ja era acadèmic corresponent de la RAED des de l’any 2016 i en aquest període ha desenvolupat una intensa labor acadèmica.

Durant la seva intervenció, el nou acadèmic numerari va repassar el protagonisme de la medalla a les exposicions i la incorporació de les recompenses industrials a la imatge comercial de les empreses per situar la matèria del seu discurs, oferint exemples concrets com els de la fàbrica d’anissats de Vicente Bosch (Anís del Mono), l’aigua mineral Vichy Catalán, els Aceites y Aceitunas G. Sensat, la Cerrajería y Pararrayos J. Torrente o les antigues farmàcies Comabella i Cases, a les quals va sumar algunes marques ja extingides com el taller de fusteria, construcció i dipòsit de manxes José Castelló, l’establiment i la fàbrica d’efectes militars Castells, els establiments de fotografia de la família Napoleon, la fàbrica de pianos i harmonis Bernareggi o la fàbrica de paraigües, para-sols i ventalls Bruno Cuadros.

“La celebració de les exposicions ofereix un camp imprevist, o no, de desenvolupament i aburgesament de la medalla tradicional. Recordem que la medalla sorgeix al Renaixement com un petit objecte exòtic i prestigiós que emula formalment les velles monedes gregues i romanes atresorades pels col·leccionistes. Sorgeix com una mena de petita obra d’art monetiforme amb retrats de les persones a qui es volia homenatjar, inscripcions commemoratives i laudatòries i imatges simbòliques i emblemàtiques a les seves dues cares. Molt aviat, els papes i els altres sobirans temporals s’adonen del seu potencial i acaparen la seva emissió. Només els governants o les grans figures tenen el seu lloc al camp metàl·lic de la medalla. Els reis europeus regalaran les medalles amb els retrats, de vegades penjant de cadenes d’or, com es reparteixen gràcies o s’ofereixen obsequis diplomàtics”, va iniciar el recipiendari la seva argumentació.

Després de repassar de manera succinta els exemples anunciats, l’acadèmic va assenyalar com a partir dels anys 30 del segle passat aquest model de la medalla com a signe de distinció i prestigi perd definitivament el caràcter originari de modernitat i esdevé un model conservador. “El desgast del règim de la Restauració i la caiguda de la monarquia són determinants per arrossegar al final el sistema de projecció de les recompenses industrials i obligar a repensar les estratègies publicitàries i de ‘branding’. S’obre un procés en què algunes marques actualitzen la seva publicitat i abandonen les medalles, mentre que altres les consagren com un element clàssic de la marca que, en alguns pocs casos senyers, han permès la seva perduració fins a l’actualitat com el llegat d’una època”, va concloure.

Estrada és conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, membre de la Junta Directiva de la Societat Iberoamericana d’Estudis Numismàtics i cònsol general honorari d’Eslovènia a Barcelona. Va ingressar com a acadèmic corresponent de la RAED amb el discurs “Los cónsules de Ultramar y Barcelona”, en què destacava la importància de la ciutat a la diplomàcia al llarg de la història. Des del seu càrrec al Gabinet Numismàtic de Catalunya, organitza el Curs d’Història Monetària Hispànica, que se celebra anualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que ja ha assolit la seva cinquena edició. Ha coordinat, així mateix, les darreres edicions del Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó, així com el curs “El metall de la moneda: fabricació, caracterització d’aliatges i conservació-restauració”, una activitat de marcat caràcter divulgatiu oberta al públic en general.