Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza el segon episodi del Podcast de los Derechos Digitales, produït per l’Institut Hermes, que porta per títol “Me han robado la identidad en internet, ¿qué hago?“ L’espai està dirigit per la periodista Eva Baroja i disponible a les principals plataformes d’aquest format d’àudio.
L’episodi relata en primera persona el problema patit per Javier Muñoz, un ciutadà espanyol que després d’un viatge a Amsterdam va descobrir que, en acudir a la seva oficina bancària, l’entitat havia bloquejat el seu compte després de veure que s’havia quedat a zero en només un dia en despeses en diferents productes i hotels de luxe. El problema que es va trobar és que les operacions, per un valor superior als 7.000 euros, s’havien fet amb la suposada autorització del titular. Després de posteriors investigacions va descobrir que un hacker havia desviat des del telèfon mòbil de la víctima les autoritzacions de les operacions a un altre telèfon.
Després d’aquest testimoni, la narradora explica que el 40% dels ciutadans de la Unió Europea han patit algun intent d’estafa a través d’internet, que segons el Centre Nacional d’Intel·ligència Espanya pateix tres ciberatacs de màxima perillositat i que la Unió Europea tracta a la redacció d’una llei europea de Ciberresiliència per donar pas a Freixes. L’acadèmica i vicepresidenta de la RAED aconsella dues mesures preventives per evitar aquest tipus de ciberatacs: acordar amb el banc una alerta sobre els dipòsits per detectar cada cop que es fa una despesa i establir una assegurança per ús indegut de la targeta. Quan s’evidencia un frau, els passos han de ser bloquejar la targeta o el compte immediatament i presentar una denúncia davant de la policia.
Freixes explica que de vegades som nosaltres mateixos els que oferim dades sensibles i d’altres vegades és el ciberdelinqüent qui tracta d’usurpar la identitat a través de dades reals presents a diverses webs o xarxes socials, elaborant perfils falsos amb elles. La motivació no és sempre l’estafa, sinó la participació d’aquests perfils en campanyes polítiques o comercials o bé la manipulació sobre els afectats, dels quals se solen conèixer aficions o tendències polítiques. Per a l’acadèmica, evitar aquests atacs o intromissions passa per la màxima prudència a internet i les xarxes socials. “Hem de ser conscients que hem de posar les mesures de protecció que puguem per evitar aquestes intromissions. El món digital ens facilita moltes coses, però com que no som usuaris amb prou coneixements per protegir-nos bé facilita els ciberatacs”, assenyala Freixes.
La vicepresidenta de la RAED considera que la Unió Europea és pionera en la regulació de la relació habitual del ciutadà en un entorn digital. “Cal que les normes es posin al dia i, sobretot, que se’ns informi, perquè el que estan en joc són els nostres drets. El món digital ens acompanya en totes les facetes de la nostra vida, hem de col·locar totes les barreres que puguem per treure’n profit i que no ens perjudiqui. Són els reptes que tenim de cara al futur abans que la distopia esdevingui una realitat”, conclou.