José Manuel Calavia, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, acadèmic de número i secretari general de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va avançar al Cicle de Ponències celebrat el mes de gener passat a Barcelona i Madrid la importància que tindria durant la pandèmia la figura jurídica de la segona oportunitat al treball “La segona oportunitat o la fallida econòmica de la persona natural”, un recurs que ha permès a molts ciutadans continuar endavant i que ha arribat a erigir-se en un dels serveis principals dels despatxos d’advocats civils d’Espanya.
“L’institut jurídic conegut com la ‘segona oportunitat’ fa referència a la possibilitat que un deutor persona natural pugui obtenir la condonació o perdó dels deutes pendents després de la liquidació del seu patrimoni. L’esmentada expressió també fa referència al fet que el deutor que no ha pogut satisfer íntegrament amb el seu patrimoni en un moment determinat la totalitat del seu deute, pot començar de nou les seves activitats i la possible constitució d’un patrimoni nou que no es vegi afectat pels deutes antics no satisfets”, va presentar l’acadèmic el seu tema d’estudi.
Calavia va explicar que el model espanyol dissenyat al projecte s’acosta al de països com els Estats Units, França o Luxemburg, que dissenyen un sistema d’exoneració sense liquidació del patrimoni. “Per això, tot i que la denominada segona oportunitat o fallida econòmica personal ha arribat tard i malament al Dret espanyol, encara hi ha marge d’esperança en funció de la futura legislació projectada per a aquest institut jurídic”, va assenyalar.
Segons la llei espanyola, la bona fe del deutor serà una peça angular de l’exoneració a la segona oportunitat, acceptant un pla de pagaments, que no hagi incomplert les obligacions de col·laboració com a deutor concursal, que no hagi obtingut el benefici de la segona oportunitat dins dels darrers deu anys i que no hagi rebutjat dins dels quatre anys anteriors a la declaració de concurs una oferta d’ocupació adequada a la seva capacitat.
“La recuperació del concursat per a la vida econòmica, després del fracàs que el concurs suposa, permet al deutor tornar a emprendre reincorporant-se amb èxit a l’activitat productiva, probablement traient saviesa de la crisi patida, en benefici de la societat en general i fins i tot dels mateixos creditors que tampoc no obtindrien satisfacció a la legítima pretensió de cobrament en absència d’un expedient com el de l’exoneració si el deutor, com l’experiència reiteradament ha demostrat, es mantenia en situacions d’economia submergida”, va explicar l’acadèmic.
Dr. Jose Manuel Calavia
Calavia, així i tot, va criticar que per a la legislació espanyola excloure d’aquesta exoneració el crèdit públic soscava tot el sistema de tractament de la insolvència perquè priva els deutors, els creditors i la societat de molts beneficis del sistema. “L’Estat ha de suportar el mateix tractament que els altres creditors per recolzar el sistema de tractament de la insolvència amb el mateix sacrifici que els altres creditors”, ha considerat.
“Com a aspecte positiu cal destacar que la reforma de la figura de la segona oportunitat suposarà una gran ocasió per canviar determinats hàbits i experiències al nostre país, com són una diligència més gran dels creditors a l’hora de concedir crèdit i dels deutors a l’hora de sobre endeutar-se. D’altra banda, aquesta figura donarà una oportunitat a les crisis generalitzades o sectorials a aquells empresaris individuals que han perdut tot el seu patrimoni de posar en marxa noves iniciatives empresarials sense recórrer a la clàssica ocultació del seu nou patrimoni”, va concloure.
