Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el 4 d’octubre passat amb l’exministre Rafael Arias-Salgado i l’historiador José Varela Ortega a la sessió “La ley de Memoria Democrática, una tergiversación del pacto constitucional”, organitzada per la Fundació Transició Espanyola. Els tres experts van argumentar des del pla polític, legal i històric contra una llei que consideren partidista i parcial i que té com a objectiu últim deslegitimar la transició política espanyola. En aquest sentit, van sumar la seva veu a la d’històrics dirigents dels principals partits d’aquest període, inclòs el PSOE, que demanen la seva retirada abans que arribi al Senat.
El principal punt de discrepància, tant dels ponents com dels ja 24 exministres, 57 exdiputats i senadors i nombrosos exaltes càrrecs del Govern que critiquen el text, és que el nou text contempli que la investigació dels crims franquistes per violacions de drets humans arribi fins al 1983, cinc anys després que la Constitució Espanyola fos aprovada, avalant la llei d’Amnistia que va permetre avançar en la reconciliació, deixant impunes tantes actuacions contra els drets humans de la dictadura com dels grups terroristes que operaven a l’Espanya de l’època. Un període imposat en la negociació de la llei pels diputats de Bildu.
Dra. Teresa Freixes
Per a Freixes, el redactat de la llei resulta “infantil”. “Com pot saber el legislador què és democràtic i què no? Per què la llei no va més enrere en el temps, per exemple, per revisar, els processos empresos pels anomenats tribunals populars durant la Segona República?”, es va qüestionar la jurista, assenyalant alhora la inseguretat jurídica que implica jutjar fets de forma retroactiva en un procés revisionista emprès, no des de la història, sinó des del sistema judicial, gairebé mig segle després. “Totes les constitucions a Espanya, des de la de Cadis, han anat contra l’altre. La primera vegada en la història en què s’accepta que no serà una constitució dels uns contra els altres és el 1978. Tots els partits polítics van participar per primera vegada en la seva redacció. Tot i això, la nova llei pretén desestimar l’origen del sistema per deslegitimar el mateix sistema”, va afegir.
A l’acte es va presentar la llista provisional de personalitats que s’han posicionat obertament contra aquesta llei signant el manifest que promou l’Associació per a la Defensa dels Valors de la Transició, entre els quals figuren destacats membres de l’UCD, el PP i el PSOE com ara Joaquín Leguina, Javier Rojo, Juan José Laborda, Julián García Vargas, Julián García Valverde, Javier Sáenz de Cosculluela, José Rodríguez de la Borbolla, Francisco Vázquez, Soledad Becerril, José Manuel García-Margallo, Eduardo Serra, Miguel Arias Cañete, Fernando Múgica Heras, Carmen Iglesias o Manuel Pizarro. El mateix expresident Felipe González va assenyalar públicament que la nova llei “no em sona bé”.
“No acceptem que el pacte constitucional sigui objecte d’una tergiversació injusta i aliena a la veritat històrica. No acceptem que es consideri període sospitós fins al desembre del 1983, quan ja s’havien celebrat el referèndum constitucional, tres eleccions generals, dues municipals i diverses autonòmiques. Ens preocupa que aquesta sospita sigui fruit d’un pacte amb Bildu que encara no ha formulat una crítica als crims terroristes”, assenyalen els signants del manifest.
