Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Daniel Berzosa, professora de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic de Cizens pro Europe i acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, participen a l’obra “La protección de la independencia judicial en la Unión Europea”, dirigida pel mateix Berzosa i en què participen altres experts juristes com José María Macías, José Antonio Ballestero, Julio Banacloche, Ignacio Astarloa, Leopoldo Calvo-Sotelo i Ramón Rodríguez Arribas.
“La llibertat, la igualtat i la justícia i els drets fonamentals no es mantenen per si sols. No hi ha màgia ni truc ni ensalm per a la seva preservació. A tot arreu, sempre, estan amenaçats per cadenes com les que, segons Jean- Jacques Rousseau, a tot arreu també, empresonen l’ésser humà. L’assoliment i el prestigi intel·lectual de l’Estat constitucional, ideat per protegir aquelles exigències elementals d’una vida política que estableixi les condicions per a la felicitat de les persones i la seva realització existencial, continuen intactes. No hi ha cap altra forma d’organització política de l’Estat realitzable que la superi, si el que es vol naturalment és respectar i protegir les exigències anteriors”, presenta la monografia Berzosa.
Per a l’acadèmic, la subsistència de la democràcia requereix una cooperació activa i incessant de tothom, més enllà de les constitucions i de l’ordenament jurídic de cada Estat. Més enllà del marc normatiu. Així i tot, actualment es constata a les democràcies occidentals una creixent amenaça liderada institucionalment per formacions populistes o de tall sobiranista que, en assolir el poder legislatiu i, a continuació, el poder executiu, provoquen una fusió de tots dos, considera Berzosa. “Aquesta deriva no només amenaça l’Estat de dret en tant que suposa una fallida de la divisió de poders, sinó que, en la lògica immanent del poder, acaba operant, si més no, sense respecte de les regles no escrites de la democràcia perquè aquesta pugui funcionar i desenvolupar-se correctament, i tracta d’apoderar-se també, si és que ja no ho ha aconseguit en alguns Estats democràtics, del Poder Judicial“, afegeix.
En aquest mateix sentit, Freixes aborda la independència judicial d’ordre extern i intern a la Unió Europea i sintetitza els seus principals problemes partint de la formulació inicial de l’Estat de Dret, la independència judicial, l’evolució en la posició del Poder Judicial al si dels poders de l’Estat i la repercussió que ha tingut a la Unió Europea com a organització supranacional i garant de l’Estat de Dret, la democràcia i els drets humans.
L’acadèmica, que atresora una llarga experiència en la construcció del corpus jurídic comunitari, explica com les regulacions internacionals i europees complementen les garanties constitucionals de cada Estat membre i contribueixen a garantir aquesta independència interna i externa que és inherent a la configuració de la independència del poder judicial. Estudia les regulacions inicials del Consell d’Europa, les que han seguit de la Unió Europea i instruments com ara la Comissió de Venècia. Així mateix, aborda el paper del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La seva interpretació, que ha de ser seguida pels Estats membres de totes dues conforma indirectament un espai europeu de justícia.
“Quan tot falla, l’únic recurs que ens queda a tots al si d’un Estat de Dret, tant als poders públics com als simples ciutadans, és acudir a la justícia. Per això ha d’estar configurada de manera que puguem mantenir la nostra confiança en ella, ja que més enllà ja no ens queda gairebé res del món civilitzat en què han de poder viure les futures generacions”, conclou Freixes exigint la independència judicial i el bon funcionament de les seves institucions per garantir la democràcia.
