Enrique Morera Guajardo, doctor en Dret, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), durant una solemne sessió que es va celebrar a la sala d’actes de Foment del Treball, seu acadèmica, el passat 30 de novembre. El recipiendari, fundador i president no executiu del despatx Balaguer-Morera & Asociados Abogados (BM&A), va llegir el discurs d’ingrés “La condición de independencia e imparcialidad en derecho: su contraste con la antropología y los sesgos cognitivos”, on va reflexionar sobre l’evolució dels conceptes clau del dret al llarg de la història i les diferents tradicions jurídiques: la imparcialitat i la independència. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic numerari Jaume Armengou.
Dr. Enrique Morera
Membre del Tribunal Arbitral de Barcelona i professor del Màster en Economia i Direcció d’Empreses (MBA) de l’escola de negocis IESE-Universidad de Navarra, el nou acadèmic va abordar aquests conceptes d’imparcialitat i d’independència en funció de les circumstàncies que poden influir en l’ànim del jutge o tribunal cridat a resoldre un litigi. “Majoritàriament, la doctrina i la jurisprudència refereixen que la condició d’independència es limita a circumstàncies de fet que afecten l’individu i, en conseqüència, resulten objectives. La imparcialitat, al contrari, fa referència a un estat mental del decisor o emissor respecte als interessats en el seu judici o en relació amb el seu objecte. Així, es pot dir que imparcialitat es refereix a l’absència de condicions subjectives del subjecte que poguessin afectar la seva equanimitat i rectitud. Ara bé, tot i que en hipòtesi es pugui considerar que una situació de dependència no determina per se parcialitat, la veritat és que per al dret això no és així”, va iniciar la seva intervenció.
Per a Morera Guajardo, el dubte raonable sobre la imparcialitat amb base a l’aparença va permanent a la judicatura espanyola, que històricament havia sostingut amb fermesa el rigor i la professionalitat sense matisos de jutges i tribunals. Un fet que cada cop queda més de manifest amb l’estimació d’algunes recusacions. “No hi ha dubte que en els últims anys s’aprecia una lenta, però contínua, evolució que intenta fer fallida l’exasperant rigorisme positivista que impedeix una interpretació de la normativa que permeti avançar en les garanties del que constitueix el major dels drets fonamentals, que determina que comptar amb un jutjador lliure de tota sospita de falta d’imparcialitat o d’independència és el primer dels pressupostos per obtenir una tutela judicial efectiva, com expressament consagra la norma constitucional”, va afegir.
Després de preguntar-se què és ser independent i què és ser imparcial, el recipiendari va concloure que des de la simplicitat de la definició lingüística fins a plantejaments filosòfics sobre llibertat i determinisme, hi ha tot un ampli espectre de circumstàncies pràcticament impossibles d’incorporar al Dret. D’aquí que consideri que els intents de categoritzar els conceptes d’independència i imparcialitat hagin esdevingut a hores d’ara allò que va definir com a debat escolàstic.
“Resulta sorprenent que des de la dimensió normativa, doctrinal i jurisprudencial, pràcticament es prescindeixi considerar la importància de la dimensió individual del subjecte a l’hora d’incrementar i reforçar les garanties perquè les concretes actuacions i decisions es desenvolupin des de la pretesa imparcialitat i independència. Pel que fa a aquesta dimensió individual, caldria actuar no només des d’una perspectiva normativa, conscienciant els individus i col·lectius, sinó allò que potser resulta més important, la societat ha de reaccionar assumint que sense valors comuns, per pocs que siguin, poden diluir-se amb l’interès propi que, directament assumit o via el biaix de conveniència, deixin buida de contingut la proclamada independència i imparcialitat amb què se suposa han d’actuar”, va concloure.
Discurs d’ingrés
