Dr. Rafael Urrialde
Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recupera i actualitza l’article “Guía para leer las etiquetas de los alimentos y evitar los alérgenos”, que va publicar a la web de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica el 16 d’octubre passat amb la investigadora Eva Carnero i que va posar al dia el 2 de febrer arran de la notícia de la mort d’una jove ballarina als Estats Units per consumir unes galetes que fins aquell moment no contenien un al·lergen, però del qual no es va informar després d’un canvi de proveïdor que sí que l’incloïa sense que es reflectís a l’etiquetatge.
“Un canvi d’ingredients o contaminació creuada en proveïdors, si no s’avisa, pot resultar fatal. L’obligatorietat de declarar els 14 al·lèrgens contemplats al Reglament 1169/2011 de la Unió Europea és clara quan hi ha certesa de la seva presència. L’Etiquetatge Precautori d’Al·lèrgens, en què Espanya és referent a la UE, garanteix una protecció de la salut dels consumidors. L’etiquetatge obligatori -el que està a la part posterior dels envasos- no només ens proporciona informació sobre les calories i els sucres d’un aliment. La llei determina de manera clara que el fabricant ha d’especificar tots els ingredients que formen part d’un aliment, encara més, s’han d’especificar de forma descendent, començant pels que tenen més presència fins als que només aporten uns mil·ligrams, com els additius. A més, ha d’especificar de forma obligatòria i inequívoca els possibles al·lèrgens. Gràcies a aquest etiquetatge d’al·lergògens les persones que pateixen algun tipus d’al·lèrgia o intolerància alimentària poden saber a què atenir-se abans de comprar i obrir l’envàs”, explica l’acadèmic al respecte.
L’article, per la seva banda, incideix que els últims anys la població amb algun tipus d’al·lèrgia no ha parat de créixer, fent-ho a més a un ritme preocupant. Actualment, la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica estima que entre l’1% i el 3% de la població espanyola pateix algun tipus d’al·lèrgia alimentària, una ràtio semblant a la resta d’Europa. Tenint en compte les xifres sobre la incidència de les al·lèrgies alimentàries, així com la potencial gravetat de les conseqüències, és lògic entendre la necessitat de comptar amb informació clara i completa sobre els ingredients emprats en els productes processats.
“Quan comprem un aliment fresc tenim clar què és: un tomàquet, un mero, unes aletes de pollastre… Si els cuinem a casa, tindrem ben present tots i cadascun dels ingredients que hem fet servir. De la mateixa manera, sabem si aquests aliments han pogut entrar en contacte amb altres, ja sigui a la nevera o durant la seva preparació. Això és el que es coneix com a contaminació creuada. Tot i així, quan comprem un pa de pessic, una pizza o una salsa no sabem amb exactitud quins ingredients ha triat fabricant, encara més, no podem veure dins de la fàbrica per comprovar si hi ha una possible contaminació creuada o si hi ha traces d’al·lèrgens, és a dir, petites quantitats de l’aliment al·lergènic que entra en contacte de forma no intencionada en altres aliments. L’obligatorietat d’especificar tots els ingredients, i la recomanació de desglossar també les possibles traces, evita el risc d’una reacció al·lèrgica que, en els casos més greus, podria ser mortal. Fer-ho en una tipografia destacada facilita la seva lectura a les persones amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries o als que hi viuen. És un detall sense importància per als que no pateixen al·lèrgies o intoleràncies, però que pot salvar la vida a qui les pateix o evitar simptomatologia que poden afectar la qualitat de vida de les persones”, assenyalen els experts.
Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació a la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi de l’Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid.
