Sr. Jesús Alberto García Riesco
Jesús Alberto García Riesco, coronel de l’Exèrcit de Terra, membre de l’Associació Espanyola de Militars Escriptors i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), alerta sobre el desfasamentde l’estratègia de seguretat dels països occidentals davant el nou model bèl·lic a l’article “Déficit de Occidente en el campo de batalla transparente”, publicat el passat 15 d’agost al diari digital La Crítica. L’expert publicarà la ponència “Postmodernisme i seguretat europea”, en la que explica com la postmodernitat desafia la pretensió de coneixement universal de la Il·lustració, al llibre que recollirà els treballs de la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març en diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”.
Per al García Riesco, al nou camp de batalla, la vigilància persistent de drons, sensors i xarxes de dades converteix la superfície en una zona de mort. Ocultar-se és cada vegada més difícil, moure’s és més letal i adaptar-se deixa de ser un avantatge per convertir-se en condició de supervivència. La guerra electrònica degrada les comunicacions i la intel·ligència artificial comença a assumir funcions de comandament i control. Els drons barats dominen l’espai del front i rereguarda i amenacen d’operar en formacions autònomes que coordinen sistemes aeris, terrestres i marítims en temps real. El combatent queda aïllat en refugis o forçat a incursions d’alt risc, atrapat entre la por i la impotència.
Defugint qualsevol indici de fetitxisme tecnològic, García Riesco assenyala que el dron és un esglaó, no tota la guerra. La transparència se sosté en sensors, focs de precisió i xarxes fiables; després tornen a entrar l’artilleria i, al final, la infanteria humana. La força terrestre continua sent imprescindible per conquerir i retenir terreny. Ucraïna ho il·lustra: no és només una guerra de drons, sinó un conflicte complex en el qual aquells sistemes han guanyat protagonisme. Tot i això, les interferències russes ja van retallar l’èxit inicial del disruptiu dron Bayraktar TB2 i de projectils de precisió com ara l’Excalibur. Nous sistemes antidrons, en especial els làsers, i la capacitat d’encegar satèl·lits poden tornar pes a les tropes de terra. Una altra conseqüència d’aquest nou escenari és el denominat gir subterrani. Combatre a cel obert és tan exposat que la maniobra tendeix a baixar sota terra, soterrant itineraris logístics, posts de comandament i sanitaris, ja que la superfície es torna inhabitable.
El problema de fons per a Occident, segons García Riesco, no és només el material: és el tempo. Drons, sensors, electrònica, indústria i tàctica es revisen en setmanes. Els cicles d’adquisició de l’OTAN, d’uns 20 mesos, ja no serveixen. Ucraïna ha escurçat aquesta cadena amb enginyers en primera línia, producció massiva de sistemes no tripulats i el sistema Delta, que fusiona dades de terra, mar i aire per fer servir massa barata contra plataformes occidentals escasses i cares. Rússia, amb Rubikon i les maniobres Zapad 2025, ha centralitzat investigació, anàlisi, compra i ocupació de drons, i ha posat l’accent en petites unitats, atacs a posts de comandament, bases i logística. Per competir amb aquest bloc, assenyala l’expert, Occident no en té prou amb comprar més gadgets. Necessita una altra cultura de comandament, unitats noves, defensa aèria i guerra electrònica com a prioritat, producció escalable de drons i, sobretot, organitzacions capaces d’aprendre, decidir, fabricar i integrar les novetats més ràpid que l’adversari.
