Dr. Jordi Xuclà
Jordi Xuclà, reconegut jurista i professor de relacions internacionals i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va protagonitzar el passat 1 de juliol una publicació de Crónica Global, canal del diari digital El Español, que es feia ressò del seu ingrés a la Reial Corporació. La periodista Miranda Solana assenyala com l’expert va posar en relleu els intel·lectuals espanyols que es van integrar al moviment sorgit del Congrés per la Llibertat de la Cultura durant la Guerra Freda davant un auditori en el qual es trobava la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero. Xuclà va llegir el discurs d’ingrés “Els catalans als orígens de l’europeisme i la Guerra Freda”.
A la seva intervenció, el recipiendari va abordar la presència catalana en els orígens del moviment europeista, tant a finals del segle XIX i principis del segle XX com, sobretot, a partir de la Segona Guerra Mundial. Xuclà va exposar aspectes històrics de rellevància poc coneguts com la participació catalana en el Congrés de l’Haia de maig del 1948 presidit pel premier britànic Winston Churchill, que va tenir continuïtat amb la fundació del Moviment Europeu i amb la incorporació de catalans a les xarxes europeistes i anticomunistes de la Guerra Freda. El Congrés per la Llibertat de la Cultura, finançat de forma encoberta pels Estats Units a través de canals vinculats a la CIA, va ser un instrument central per promoure unes elits culturals i polítiques democràtiques, europeistes i anticomunistes. També en aquesta trama destaca la presència de catalans que van entendre a Europa com una via per combatre alhora el franquisme i el comunisme.
Com assenyala Crónica Global, l’acadèmic va destacar figures clau de l’exili que van marcar el camí cap a la recuperació de la democràcia com ara Salvador de Madariaga, Joaquim Xirau, Josep Trueta o Indalecio Prieto i els protagonistes del discret primer sondeig a l’Espanya del 1958, quan emissaris internacionals van contactar de forma clandestina amb figures de l’interior com Julián Marías, Camilo José Cela i Josep Maria Castellet per testar la seva disposició a trencar el cèrcol de la dictadura. “Tota aquesta tasca cristal·litzaria en fites com el Congrés del Moviment Europeu del 1962, batejat despectivament pel règim franquista com el ‘contuberni de Munic'”, explica Solana a la seva crònica de l’acte.
Per a Xuclà, el Congrés i revistes com “Cuadernos”, que es va començar a publicar a París a partir d’aquell esdeveniment entre 1953 i 1965, van esdevenir plataformes per a l’antifranquisme cultural i l’europeisme i al seu si figures clau van establir contactes des de finals dels 50. L’expert va considerar com el llegat d’aquest moviment mostra que les idees poden ser infraestructura política, però també suposa una advertència dels riscos de la seva instrumentalització.
Amb més de 20 anys d’experiència a l’àmbit polític i legislatiu, Jordi Xuclà ha estat membre electe del Congrés dels Diputats i de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Així mateix, ha estat membre del Comitè d’Elecció de Dijous del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Especialista en dret públic, intel·ligència política i construcció de coalicions, actualment assessora en relacions internacionals i assumptes públics. És vicepresident d’Àgora Diplomàtica i president del Consell Assessor de l’Institut d’Afers Globals. A més, exerceix com a professor de relacions internacionals en diverses universitats i participa activament en iniciatives europees i diplomàtiques.
