José María Bové, president de la firma d’auditoria Bové Montero y Asociados i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el 25 de gener passat al portal especialitzat Economist & Jurist l’article “Sobre las ventajas de las fusiones empresariales”, en què aborda els avantatges d’un nou marc regulador que facilita les fusions recolzant-se en el règim especial de neutralitat fiscal. Per a l’acadèmic es tracta d’una sortida raonable a la crisi per a les empreses que en pateixen més les conseqüències, les pimes, que són les que suporten el pes de l’economia i l’ocupació a Espanya.
“Des de la doble convicció pròpia de qui creu que el creixement inorgànic de les empreses espanyoles -per la via de l’adquisició d’altres companyies, nacionals o internacionals, o mitjançant la fusió amb altres firmes de característiques semblants- és una opció desaprofitada per part de l’empresariat i dels executius corporatius del país, i també que és preferible apostar per una operació que garanteixi la continuïtat de la cultura empresarial dels fundadors (reforçada, això sí) en detriment d’una simple alienació de participacions. Des d’aquesta doble convicció he de fixar la mirada en una sèrie d’aspectes (mercantils, comptables, tributaris i de governança) que bé val prendre en consideració a l’hora de situar-se en aquesta disjuntiva”, inicia la seva reflexió.
Per a Bové, la mida de les empreses espanyoles condiciona el seu grau de competitivitat, en dificulta la internacionalització i amenaça la seva pròpia continuïtat. Davant d’aquesta realitat, ara apareix un instrument de caràcter regulador perquè aquesta dinàmica es pugui reconduir en benefici de la fortalesa de l’economia. “Un dels avantatges que ofereix la fusió en una estratègia de creixement davant d’una altra alternativa com l’adquisició o compra d’empreses, és que aquella no requereix finançament inicial. Aquest factor revesteix molta importància, encara més si ho posem en relació amb l’alt nivell de descapitalització de les pimes espanyoles”, considera.
“El de la governança és un pilar essencial en el context en què ens situem, ja que cal determinar l’equip directiu que pilotarà la unitat empresarial fusionada, així com el rol dels accionistes, amb el protocol adequat que cobreixi les necessitats de funcionament de l’empresa. Al costat d’això sorgeix una llista de qüestions per analitzar mitjançant protocols a subscriure entre els accionistes (que haurien de contemplar, fins i tot, la seva gradual sortida de la companyia i la valoració de les seves participacions)”, conclou.