Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 1 de desembre a la Semana Marañón 2023 que organitza el Centre d’Estudis Gregorio Marañón de la Fundació Ortega-Marañón. L’acadèmic va formar part de taula de debat “La relación Marañón y Cajal. Un ejemplo parra nuestro tiempo”, que va comptar també amb la presència de Fernando Bandrés, director del Centre d’Estudis i catedràtic de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid.
La relació entre Gregorio Marañón i Santiago Ramón y Cajal, de fet, va centrar aquesta nova edició de la Semana Marañón, que pretén ser un lloc de trobada i conversa intergeneracional sobre la medicina i les humanitats, seguint l’exemple i el llegat de Marañón, qui també forma part de la història centenària de la RAED, on va ingressar al seu dia com a acadèmic d’honor. La cita també va abordar els reptes sanitaris de les noves tecnologies i en quina mesura el codi de deontologia mèdica continua sent una guia davant d’ells.
Nascut a Madrid en el si d’una família benestant, va estudiar Medicina a la llavors Universitat Central de Madrid, on va ser alumne de Santiago Ramón y Cajal, i va estudiar postgrau a Alemanya. El seu prestigi internacional i la seva entrega a la salut pública el va portar a formar part de la comissió oficial que va abordar la pandèmia de grip que va patir Espanya el 1918. Allà va coincidir amb especialistes de primera línia com Edward Babinski, Almroth Wright, Alexander Fleming i Harvey Williams Cushing. El 1922 va acompanyar al Rei Alfons XIII en una històrica expedició a Las Hurdes i, convertit ja en científic de referència, va ser triat membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i president de l’Ateneu de Madrid.
Contrari a la dictadura de Primo de Rivera, després de la seva caiguda va signar al costat de José Ortega y Gasset i Ramón Pérez de Ayala el manifest “Agrupación al Servicio de la República”, al qual després es va sumar Antonio Machado. El 14 d’abril es va celebrar a casa de Marañón la històrica reunió entre Niceto Alcalá Zamora i el comte de Romanones on es va decidir la sortida d’Alfons XIII a l’exili i la proclamació de la Segona República Espanyola. Al juny va ser elegit diputat a les Corts Constituents.
Durant la República va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua i de la Reial Acadèmia de la Història. Després de la guerra civil es va exiliar a França i va treballar en diferents països sud-americans, fins que el 1944 va tornar a Espanya i es va incorporar a la seva plaça en el llavors Hospital Provincial de Madrid, que avui porta el seu nom. En aquest període va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i acadèmic d’honor de l’actual Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). S’estima que durant la seva llarga carrera com a professional i investigador va publicar més de mig miler de monografies especialitzades.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Yad Vashem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmiques científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.