Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al “Diario del Alto Aragón” el 28 de gener de 2021
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vice-president de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Cómo estimular la resiliencia”, que va publicar el passat 28 de gener al “Diario del Alto Aragón”. En ell, l’acadèmic esbossa la figura i el pensament del neuròleg, psiquiatre, psicoanalista i etòleg francès Boris Cyrulnik.
Com estimular la resiliència
Vaig conèixer Boris Cyrulnik al Palau de Congressos de Lió després d’una conferència que va pronunciar a la Societat Francesa de Pediatria. Va acceptar la meva sol·licitud d’entrevista i vam xerrar més d’una hora a la sala de premsa. Em va dedicar el seu llibre “Los patitos feos”.
És un dels més importants estudiosos de la resiliència costat de Manciaux, Vaninstendael i Lecomte. Persona afable, propera i molt sensible amb la infància i adolescència traumatitzada.
Cyrulnik va estudiar Medicina a París i més tard, conduït pel desig de revaluar els esdeveniments de la seva pròpia vida, va començar a estudiar psicoanàlisi i posteriorment neuropsiquiatria. Va dedicar la seva carrera especialment al tractament de nens traumatitzats.
La resiliència, diu, “és la capacitat de fer front a les adversitats de la vida, transformar el dolor en força motora per enfortir-se i sortir-ne enfortit. Una persona resilient comprèn que és l’arquitecte de la seva pròpia alegria i del seu propi destí”.
Dr. Boris Cyrulnik
Cyrulnik introdueix en la seva obra el concepte de “tutor del desenvolupament” i considera que el nen en dificultat l’accepta i té un paper clau en el seu desenvolupament posterior. Entre els factors que poden ajudar al desenvolupament de la resiliència estan:
- Una persona amb la qual el nen tingui un vincle fort i constructiu.
- Relacions formals i també informals amb el tutor.
- El nen necessita d’una persona que cregui en ell i descobreixi i valori les seves aptituds.
- Regles clares de comportament i que condueixin les seves actituds.
- Confiança i un sentit de la coherència.
- Escoltar i tenir en compte l’opinió de l’infant.
- Assumir responsabilitats segons les seves possibilitats.
- Desenvolupar les seves aptituds i integrar-lo en un context social educatiu i familiar convenient.
- Accés a recursos diversos segons possibilitats i interessos, com biblioteques, treballs manuals, expressió artística, esports.
- Cobrir les necessitats bàsiques d’atenció sanitària, alimentació, habitatge.
La resiliència pot manifestar-se arran d’una situació difícil que pot tenir orígens variats: trauma puntual com la mort d’una persona propera, trauma per abusos sexuals viscuts en la família, per una limitació permanent com una tetraplegia, una situació de risc com els nens que viuen al carrer, etc.
Dr. Joaquín Callabed
Entre les recomanacions per a l’abordatge de la resiliència estan:
- “Primun non nocere” (primer no fer mal).
- No categoritzar ni etiquetar i fer judicis definitius. Diagnòstic precoç no és sinònim de pronòstic prematur.
- No culpar els que destruïts per la vida desenvolupen comportaments aberrants perillosos o socialment inacceptables.
- No veure només problemes, sinó mobilitzar també els recursos.
- No tenir en compte només símptomes físics o mentals.
- Acceptar la persona encara que no admetem el seu comportament.
Boris Cyrulnik diu que cal sembrar llavors d’esperança al cor de les persones, d’una altra manera és impossible conrear felicitat. Cita una frase d’Albert Camus com a exemple de tutor de resiliència sobre un mestre que el va ajudar en la seva difícil infància: “Sense vostè, sense la mà afectuosa que li va parar a l’infant pobre que era jo, sense el seu ensenyament i el seu exemple no hagués passat res de tot això”.
L’última frase que prenc és molt bella: “La vida és una artesania que es construeix al voltant d’una transcendència”.
