Dr. Joaquín Bautista-Valhondo
Joaquín Bautista-Valhondo, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) i president de la seva Secció de Ciències Tecnològiques, aborda la representativitat parlamentària a diverses comunitats autònomes espanyoles als articles “Data Set: CyL/2026.T1 sobre el reparto de escaños entre circunscripciones en las Cortes de Castilla y León (Legislatura 2026-2030)”, “Data Set: ARA/2026.T1 sobre el reparto de escaños entre circunscripciones en las Cortes de Aragón (Legislatura 2026-2030)” i “Data Set: CAT/2024.T1 sobre el reparto de escaños entre circunscripciones en el Parlamento de Cataluña (Legislatura 2024-2028)”, recollits per la Càtedra d’Organització Industrial Prothius de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’acadèmic va publicar recentment a la revista “Dirección y Organización”, editada per l’Associació per al Desenvolupament de l’Enginyeria de l’Organització, l’article “Análisis de la desproporcionalidad del reparto de poder entre territorios. Caso del Parlamento de Cataluña”, en el qual també analitzava la representació de la ciutadania catalana a la cambra autonòmica segons el model electoral vigent, distribuït a les quatre circumscripcions que corresponen a les seves quatre províncies.
L’expert presenta els resultats que ofereix l’aplicació de vuit mètodes diferents de distribució d’escons (Hamilton, Adams, Dean, Hill, Webster, Jefferson, model belga i model minimax-[e]). Al cas del parlament català, incideix que l’actual sistema de repartiment d’escons genera una desproporcionalitat territorial notable que afavoreix a les províncies més petites en detriment de Barcelona. La quota proporcional que correspondria a cada territori és de 99,1 escons dels 135 a Barcelona, 14,45 a Tarragona, 13,84 a Girona i 7,61 a Lleida. Tot i això, la llei vigent assigna 85 escons a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida. És a dir, la província més poblada perd al voltant de 14 escons respecte al que li correspondria per població, mentre que les tres més petites surten clarament beneficiades. L’autor també presenta sèries històriques des del 1981 fins al 2024 que mostren com aquesta desproporcionalitat s’ha mantingut o fins i tot agreujat amb el temps, especialment a favor de les províncies de Girona, Tarragona i Lleida.
A l’article dedicat a les Corts de Castella i Lleó, Bautista-Valhondo conclou que el sistema electoral genera una desproporcionalitat territorial significativa que beneficia les províncies més petites i penalitza clarament Valladolid. En aquest cas, la quota proporcional d’escons que correspondria a cada província és de 18,08 a Valladolid, de 15,27 a Lleó, de 12,36 a Burgos, d’11,24 a Salamanca, de 5,65 a Zamora, de 5,47 a Àvila, de 5,43 a Palència, de 5,42 a Segòvia i de 3,08 a Sòria. Tot i això, la llei Electoral de Castella i Lleó assigna actualment 15 escons a Valladolid, 13 a Lleó, 11 a Burgos, 10 a Salamanca, 7 a Zamora, Àvila, Palència i Segòvia, i 5 a Sòria. Això suposa que Valladolid perd uns tres escons respecte al seu pes poblacional, mentre que les províncies més petites (especialment Sòria, Zamora, Àvila i Palència) surten clarament afavorides.
Ministeri de la Presidència. Govern d’Espanya, via Wikimedia Commons. Document font de 3 de febrer de 2020.
Finalment, al cas d’Aragó, la quota estrictament proporcional d’escons que correspondria a cada una de les tres províncies seria: Saragossa, 49,04; Osca, 11,31 i Terol, 6,66. Tot i això, la llei electoral vigent assigna 35 escons a Saragossa, 18 a Osca i 14 a Terol per a un total de 67 procuradors. Això suposa que la província més poblada perd gairebé 14 escons respecte al seu pes demogràfic, mentre que Osca i Terol surten fortament sobrerepresentades. Els tres articles estan disponibles al repositori Futur de la Universitat Politècnica de Catalunya i al web de Prothius.
Baptista-Valhondo és autor de monografies com “Modelos y Herramientas de Decisión”, “Teoría de Juegos en entornos competitivo y colaborativo”, “Metaheurísticas en Ingeniería” i “Planificación de proyectos de ingeniería”, quatre obres de referència a la seva matèria editades pel segell Dextra Editorial i l’Associació per al Desenvolupament de l’Enginyeria d’Organització. Tot i que els quatre llibres estan adreçats principalment a un públic introduït, el to divulgatiu en el qual estan escrits els fa accessibles a qualsevol interessat en els temes que aborden.
