Paola Bilancia, catedràtica de Dret Públic a la Universitat de Milà, proposa l’exercici de la democràcia contínua, un concepte que transcendeix l’actual model de democràcia representativa, establint les bases d’una societat que s’expressi de forma plural i contínua en tots els àmbits de decisió, des de l’Administració a la gestió d’escoles o llocs de treball. Bilancia va defensar aquesta tesi durant el III Acte Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), que es va celebrar entre els passats 15 i 22 de juliol en diferents capitals del Bàltic i en què va participar amb el treball “La crisi della Democrazia rappresentativa”.

Dra. Paola Bilancia - "La crisi della Democrazia rappresentativa"

Dra. Paola Bilancia

Per Bilancia és una evidència que la democràcia representativa està en crisi en les societats occidentals, com posen de manifest la irrupció de populismes que posen en dubte el sistema. Davant d’això, considera, cal fer una àmplia reflexió i emprendre mesures que superin l’actual model. “No és la democràcia en si la que està posada en dubte, sinó la forma de representació que aquesta té -considera la catedràtica-. Els ciutadans exigeixen un nivell de participació en els seus drets i deures que aquesta forma d’organització de la societat no pot oferir”.

Bilancia demana portar la democràcia més enllà de l’elecció de representants polítics perquè aquesta es pugui exercir de forma directa i contínua en tots els àmbits de decisió. “El desenvolupament complet de la democràcia en un sistema nacional no es basa només en la representació política i l’aplicació de les institucions tradicionals de la democràcia directa, sinó també en la participació dels ciutadans en les decisions que els afecten i en els espais en els quals poder exercir aquests drets: a les escoles, a les fàbriques i en diferents formacions socials”, explica.

Entre els mecanismes per exercir aquesta democràcia contínua de manera efectiva i, sobretot, amb plenes garanties, Bilancia proposa una ferma aposta per la conscienciació i la formació de la societat perquè exerceixi de forma responsable seus drets i la posada en marxa de mecanismes participatius com poden ser els que ja ofereixen les noves tecnologies. “L’e-democràcia ha de ser una realitat i cal que ningú es quedi fora d’ella”, conclou.