Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre el dret espanyol, europeu i internacional als articles “El GRECO” i “Derechos fundamentales en tiempo de conflicto bélico”, publicats els passats 1 i 15 de maig, respectivament, al diari digital The Objective. En la mateixa línia, la reconeguda jurista també va pronunciar el passat 9 de maig la conferència “El Estado de Derecho en España y en la Unión Europea” dins del marc de la clausura del cicle del cicle “Estado del Estado de Derecho” que va celebrar la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Granada.
A “El GRECO”, la vicepresidenta de la Reial Acadèmia presenta el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa al qual responen aquestes sigles i que acaba d’emetre sengles informes sobre els dèficits de dret que a Espanya afecten a la figura del fiscal general de l’Estat i a la normativa anticorrupció, així com al retard en modificar l’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial per adaptar-la als estàndards europeus. “El cas del fiscal general de l’Estat és paradigmàtic. Fa pràcticament un lustre que no fem cas de l’advertència, reiterada pel GRECO, consistent que hem de canviar la durada del seu mandat i reforçar la seva independència del Govern per fer compatible aquesta institució amb els seus homòlegs europeus, respectant els estàndards marcats des del mateix GRECO, la Comissió Europea i la Comissió de Venècia“, explica Freixes.
“I què dir de l’advertència del GRECO sobre la nova regulació de l’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial que és tan negra com la nit de l’apagada que acabem de passar? Fruit del ‘diàleg estructurat’ entre la Comissió i els representants de PSOE i PP, ha estat la renovació dels membres del Consell mitjançant l’aprovació parlamentària de tots ells, tal com disposa la legislació vigent, perquè no pot ser d’una altra manera, i el compromís del nou Consell acabat de nomenar consistent a presentar en el termini màxim de sis mesos una proposta de canvi legislatiu, concorde amb les línies necessitades en el marc d’aquest diàleg amb la Comissió Europea, als efectes que la nova regulació estigui conforme als estàndards europeus”, afegeix l’experta.
D’altra banda, a “Derechos fundamentales en tiempo de conflicto bélico”, Freixes assenyala que les normes que regulen els conflictes bèl·lics, concepte que inclou el de guerra, han de ser respectades. En cas contrari, els contendents poden incórrer en delictes greus contra l’ordre internacional com són el genocidi, els crims de guerra i els crims contra la humanitat. “És evident, si repassem els esdeveniments bèl·lics del passat i del present segle, que aquestes regles deixen de complir-se en múltiples ocasions. Per això s’ha considerat que, almenys en territori europeu que és on tenim normes vinculants i una certa pràctica al respecte, han de ser respectats els tractats reguladors de drets humans, en especial el Conveni Europeu de Drets Humans amb el denominat dret de derogació, pel qual en cas de guerra o conflicte que posi en perill la vida de la nació, determinats drets del Conveni (no tots ni molt menys) poden ser derogats, és a dir, suspesos, pels estats, encara que tot això sota el control del Tribunal Europeu de Drets Humans i del secretari general del Consell d’Europa”, afirma.
Pel que fa a la conferència “El Estado de Derecho en España y en la Unión Europea”, Freixes va apel·lar a donar consistència al dret europeu i va presentar la proposta de l’Estatut de Ciutadania Europea que defensa Citizens pro Europe. “La Unió Europea ha de comptar amb la complicitat de la ciutadania i només s’aconseguirà si els ciutadans la conceben com a pròpia. L’Estat de dret i la ciutadania europea, encara que són aspectes diferents, estan inexorablement units, perquè, com a ciutadans europeus, ens interessa que els valors de la Unió Europea siguin eficaços i efectius i, a més, com a ciutadans tenim la missió de divulgar-los i intentar que siguin respectats”, va concloure.
