L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’estudi “De Real de Minas a Piedra de Sacrificios: San Pedro de los Chalchihuites como brote de la Cristiada en México”, en què aborda les circumstàncies que van detonar la persecució antireligiosa a Mèxic i l’esclat de la resistència popular armada que ha vingut a denominar-se com la Cristiada mexicana a partir de l’assassinat d’un grup de creients, dos sacerdots i tres laics, al poblat miner de Villa de San Pedro de los Chalchihuites l’any 1926.

“Si s’atenen només les situacions generals que van determinar que aquest conflicte desastrós i agressiu esclatés a partir d’aquest punt a la resta del país es compliria només amb seguir una ruta que per la força mateixa de les inèrcies marcarà un camí de sang en què centenars de milers de mexicans no van renunciar a la seva llibertat o van perdre la vida a causa de les arbitrarietats d’un règim autoritari, però també hi ha altres circumstàncies històriques que preexisteixen no només al conflicte mil·lenari com a tal, dins de la històrica lluita de l’Església contra l’Estat leviatànic en les seves múltiples personificacions a Occident, sinó també altres antecedents de diversos segles que si s’examinessin des d’un punt de vista històric i antropològic depassaran per molt el lloc comú, que és el politicosociològic, pel que fa al lloc en què aquesta persecució va començar amb el vessament de la primera sang innocent. Un lloc que, des dels antecedents prehispànics més remots, ja era reconegut com a lloc sagrat i fins i tot com a terra de sacrificis”, inicia l’expert la seva exposició.

Després d’un repàs històric i social complet de la regió, en què Sada esgrimeix documents precolombins, de la primera Administració espanyola i de l’Església, l’historiador destaca el paper decisiu dels seus moradors a la guerra que l’Imperi Espanyol va emprendre en contra de la protestant Anglaterra (1778-1783) i contra la jacobina França revolucionària i del destacat paper de San Pedro durant tot el segle XIX com un enclavament miner i centre de distribució de queviures i carns per a la regió. La Revolució Mexicana, però, va comportar una etapa de recessió i decadència ocasionada per la manca de mà d’obra per explotar les mines i per la inseguretat que va generar el bandolerisme. Un context en què l’oposició dels veïns a les lleis que suspenien el culte públic va acabar en una matança de fidels, considerats màrtirs de l’Església, i la reacció posterior dels creients.

“Ningú no imaginava entre els assassins que el preu de la sang tan injusta com covardament vessada per ells no només tocaria les portes del cel, sinó que tornaria aviat a la terra com un cop, a manera de tremolor també, però no per destruir ni soscavar, sinó per trucar a la porta de les consciències adormides, exigint justícia… I aquest clam ressonaria de llarg a llarg del país des d’aquest punt, encenent novament la torxa de la fe perseguida, però també la veu de la raó que exigia la legítima defensa de la llibertat, la dignitat i la vida de tots els que es professaven cristians”, conclou Sada.