Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “La rebelión de Marx”, “La lucha por Irán libre”, “Una embajada haciendo agua” i “El Servicio Exterior Mexicano: venido a menos“, publicats entre els passats 3 i 31 de gener al portal digital Código Libre i al diari “El Siglo de Torreón” i en els quals aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i internacional i els seus vincles històrics. Així mateix, Sada va publicar a l’últim número de la revista “Mensajero”, editada per l’Arxiu Històric de la Universitat Iberoamericana de Torreón, corresponent a desembre del 2025, l’estudi “Preservación y rescate histórico: Catálogo de Bienes del Museo Sacro de Viesca”, on recull els estudis de recuperació del patrimoni d’aquest “poble màgic” de l’estat mexicà de Coahuila.
A “La rebelión de Marx”, l’expert es refereix a la crida del militant comunista mexicà que es fa trucar a si mateix Marx Arriaga, a iniciar una mena de rebel·lió des del si del Govern del país contra el mateix Govern. “L’ocurrència de qui presumia com a patent de cors haver donat el grau doctoral a l’ex No Primera Dama era la d’aixecar-se contra la Secretaria d’Educació Púbica per ‘refundar-la’, segons les seves pròpies paraules, convocant ni més ni menys que a la creació d’un altre nou òrgan encarregat de l’educació, per a la qual cosa estaria fent un anomenat per establir ‘comitès de defensa obradorista’ per instrumentar el nom de l’expresident i el seu suposat llegat com a part del que serien els plans d’estudi al més pur estil nacionalsocialista o de l’estalinisme de l’ex Unió Soviètica del segle passat”, explica.
Per la seva part, a “La lucha por Irán libre”, l’historiador lloa la mobilització de bona part de la societat iraniana per acabar amb el règim teocràtic que governa amb mà de ferro el país des de l’enderrocament fa mig segle de l’últim Xa de Pèrsia. “El que en altre temps havia estat una nació pacífica i moderna on les dones podien circular als carrers amb vestit i faldilla curta, conduint el seu propi automòbil entre places públiques i jardins verds amb arbres frondosos, va acabar de la nit al dia amb l’arribada del primer Aiatol·là, qui immediatament va convertir aquell país pròsper i plàcid en una república ombrívola, intolerant per als seus i violenta envers els seus veïns en un període que molts celebraven encara com la Primavera Àrab a la regió”, recorda.
A “Una embajada haciendo agua”, Sada apunta les tumultuoses relacions diplomàtiques entre Mèxic i el Regne Unit. “Després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea a través del Brexit, el Govern de Mèxic no es va ocupar mai d’estrènyer les relacions diplomàtiques i econòmiques necessàries mitjançant un nou tractat comercial, abandonant a la seva sort els empresaris, comerciants i exportadors mexicans que des d’aleshores s’han vist obligats a haver de pagar enormes tarifes aranzelàries i impostos per a l’intercanvi de béns i serveis, situació que va continuar gràcies a la ineptitud i ignorància de l’exambaixadora Josefa González Blanco“, explica.
Finalment, a “El Servicio Exterior Mexicano: venido a menos”, el col·laborador de la Reial Acadèmia incideix en la degradació de la diplomàcia mexicana. “Dotat amb grans quadres de formació emanats majoritàriament de l’Institut Matías Romero, els diplomàtics de carrera igual com els representants del nostre país davant l’estranger solien ser personatges la característica principal dels quals no podia ser cap altra que la que pot esperar-se com a resultat d’una formació altament capacitada, amb homes i dones versats en grans temes de cultura general a més de diverses especialitats des de l’art o la història fins a la política, l’economia, la ciència i les humanitats en general. Desafortunadament per a nosaltres, aquesta escola de formació i aquesta etiqueta de distinció no existeix més des del sexenni anterior”, conclou.
