Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “Del Día Internacional de las Mujeres Indígenas”, “Una semana violenta: la complicidad de los medios en Estados Unidos”, “El memorial de los sismos” i “Del 26 al 68: El Estado autoritario en México“, publicats entre els passats 5 de setembre i 3 d’octubre al portal digital Código Libre i als diaris “El Siglo de Torreón” i “El Siglo de Durango” i en els que aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i els seus vincles històrics.
A “Del Día Internacional de las Mujeres Indígenas”, l’expert destaca el necessari reconeixement i respecte de la població indígena de Mèxic, encara que de forma activa i pràctica. “El que es busca en aquest cas, que s’exigeix per justícia als nostres dies i fins i tot des de la nostra modernitat és que les dones natives de totes les nacions i ètnies siguin integrades plenament com la seva dignitat individual ho exigeix per natura; que tots els governs, institucions i organismes no governamentals pugnin veritablement perquè aquesta integració es dugui a terme apuntalant-se des de tots els estaments i ordenaments legals, locals i internacionals, transcendint la superficialitat ofensiva del simple folklorisme a què se les acostuma a remetre (com si fossin nenes o infants a perpetuïtat), convertint-les en ciutadanes amb plens drets i responsabilitats, deixant de romantizar i de lucrar amb el seu amuntegament tant com amb la seva condició de misèria, que és el que certs grups o partits polítics solen explotar més davant les càmeres, no per millorar les seves condicions de vida, sinó per escalar posicions públiques o fins a perpetuar-se en espais de poder”, assenyala.
Per la seva part, a “Una semana violenta: la complicidad de los medios en Estados Unidos”, l’historiador aborda una sèrie d’assassinats de motivació racial i ideològica, amb el de l’activista nord-americà Charlie Kirk com a paradigma, així com la seva lectura mediàtica. “Espòs devot de 31 anys i pare de dos nens petits, Kirk feia més d’una dècada que visitava campus d’universitats públiques per convidar al debat senzill, directe i cridant a l’intercanvi d’idees transparent acompanyat del seu tradicional logotip ‘Prova que estic equivocat’ (Prove I’m wrong), on a través de la proximitat, armat només amb un micròfon, confrontava la ideologia socialista juntament amb tota la seva agenda de fal·làcies que tant de mal ha fet a generacions de nord-americans des de la seva disseminació a les aules. Tot i això, a causa de la seva creixent influència directa, algú va tenir tanta por dels seus raonaments i a l’abast positiu que estava aconseguint que va decidir apagar la seva vida”, explica.
A “El memorial de los sismos”, el col·laborador de la RAED reflexiona sobre la inacció del Govern federal de Mèxic i els casos de desviació de fons d’ajuda internacional després de les últimes tragèdies d’origen natural que ha patit el país arran d’un simulacre d’alarma que va sonar a tots els telèfons mòbils. “Una altra cosa que ve a la memòria és com en els dos últims casos, davant l’abandonament de les autoritats, com la ciutadania es va imposar certament (vam veure homes i dones d’altres estats agafant autobusos per prestar la seva ajuda amb pics, buscant salvar vides atrapades), però també la solidaritat internacional, ja que tots els països civilitzats van enviar avions d’auxili amb lliteres, llums, equip de rescat, aliments enllaunats i aigua per a ús dels damnificats, els ferits i els seus familiars… mentre la classe política s’apropiava de l’ajuda per a consum propi o especulava organitzant fons a nom de les víctimes per lucrar econòmicament amb la tragèdia”, rememora.
Finalment, a “Del 26 al 68: El Estado autoritario en México”, Sada exigeix el record i reconeixement dels diversos episodis violents que ha viscut el país en la seva història recent, no només els que es traslladen al present amb una intencionada voluntat partidista. “S’oblida amb gran biaix i molta desmemòria convenient com és que el Vell Règim que es venia com emanat de la revolució triomfant va perpetrar un dels pitjors crims de lesa humanitat registrats en la nostra història durant la primera meitat del segle XX (només superats en brutalitat per la persecució antireligiosa a Espanya i la de dos tipus de socialisme en competència genocida en el marc de la Segona Guerra Mundial) com va ser la persecució antireligiosa a Mèxic, coneguda posteriorment com la Cristiada”, conclou.
