Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), signa dos dels últims editorials del podcast “Tiempo de ley, dirigit per l’advocat i comunicador Jorge Fuset al canal Oír y ver. L’acadèmic aborda, a les edicions del programa del 6 i el 20 de novembre passats, els dubtes constitucionals que genera la llei d’Amnistia que ha aprovat tramitar pel Congrés dels Diputats i el paper del Rei a la signatura d’aquesta futura llei.
“Des d’un punt de vista lògic, constitucional i jurídic no hi cap una llei com la de l’Amnistia, ja que Espanya és un Estat de dret. Hi ha una amnistia en un canvi de règim, però no en una democràcia plena com és Espanya, ja que des de la nostra Constitució es va establir un règim de llibertats amplíssim, en què fins i tot hi ha la presència de forces polítiques anticonstitucionals, a més, va quedar clar al seu dia que els delictes que ara es pretenen amnistiar van ser comportaments autoritaris i dictatorials. El que cap nació no pot contemplar és la seva autodestrucció o indefensió total, així que des de la lògica d’una democràcia plena no té sentit defensar una amnistia”, assenyala l’expert en el primer d’aquests editorials i abunda sobre els aspectes jurídics d’aquesta futura llei.
Al segon, assenyala la impossibilitat constitucional de Felip VI a negar-se a signar la llei d’aprovada pel Congrés. “El monarca no té poders efectius en una democràcia parlamentària com la d’Espanya i està fora de qualsevol lluita partidista perquè pugui representar la totalitat de l’Estat. Està obligat constitucionalment a la signatura de les lleis, que és un simple tràmit. Si es negués a signar, seria assenyalat com a incomplidor de la Constitució. És el Tribunal Constitucional, en qualsevol cas, el que ha de declarar si una llei és constitucional o no, i ja s’han declarat no constitucionals lleis signades pel Rei”, explica.
D’altra banda, Berzosa va participar el passat 23 de novembre a la jornada “El rol de las entidades locales en la regulación e implementación de los sistemas de inteligencia artificial”, organitzada per la Fundació Democràcia i Govern Local amb el suport de la Xarxa Empresa i Administració de la Universitat de Santiago de Compostela i el Grup de Referència Competitiva del Sistema Universitari de Galícia de la Xunta de Galícia. “El que es pretén establir un marc ètic per a l’ocupació de la intel·ligència artificial és protegir els drets fonamentals dels ciutadans i garantir la protecció de les dades que conformen part de la seva dignitat com a persona”, va assenyalar el jurista.
Berzosa és membre de la Societat de Diplomàcia i Ciències Polítiques dels Estats Units, coordinador de l’Observatori Internacional de la Regulació de les Entitats del Sector Públic de la Universitat de Santiago de Compostela, membre dels comitès organitzadors dels congressos del World Law Congress de Cartagena d’Índies 2021 i Madrid 2019 i autor de llibres i articles científics publicats a revistes de prestigi. És així mateix un reconegut divulgador de temes legals i ciències polítiques als principals mitjans de comunicació espanyols.