Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va reprendre el tema del paper de la dona a la novel·la de Miguel Delibes i, per extensió a la literatura espanyola al llarg de la segona meitat del segle XX, a les conferències “El proceso histórico-social del feminismo: la mujer en la novela de Miguel Delibes” i “La mujer en la novela de Miguel Delibes”, que va pronunciar, respectivament, els passats 19 i 20 d’octubre a l’Ateneu Literari, Artístic i Científic de Cadis i a l’Acadèmia de Belles Arts Santa Cecília d’El Puerto de Santa María. L’acadèmic s’ha convertit en un dels grans especialistes en l’obra d’aquest autor des d’una anàlisi pluridisciplinària des que el 2019 presentés a la Universitat d’Alcalá la seva sisena tesi doctoral amb el títol “La formulación lingüística de los personajes femeninos en Delibes: De la realidad sociohistórica al realismo literario”.
Tant a la que va ser la conferència inaugural d’Obertura del Curs 2023-2024 de l’Acadèmia de Belles Arts Santa Cecília com a la que es va emmarcar a l’agenda d’activitats de la Càtedra Ateneu-Universitat de Cadis, González de Posada va fer des de la literatura un acostament al procés històric i social del feminisme a l’Espanya recent, mostrant com al llarg de les seves cinc dècades de producció literària, Delibes utilitza nombrosos arquetips femenins a les seves novel·les, generalment en papers secundaris, que per a l’estudiós permeten comprovar com ha anat evolucionant el paper de la dona a Espanya i la seva percepció a la segona meitat del segle XX.
“El primer que es pot dir és que Delibes és un escriptor de personatges masculins. El paper que exerciran les dones és secundari; utilitzats, d’una manera o altra, per destacar o caracteritzar personatges masculins. Hi ha dues novel·les, però, en què la dona ocupa paper de coprotagonista: Carmen, la Menchu, de ‘Cinco horas con Mario’, encara que sigui la via que utilitza Delibes per dibuixar Mario, dona que perfila amb trets cridanerament negatius, i Ana, reflex de la seva dona, a la novel·la ‘Mujer de rojo sobre fondo gris’, on la presenta com a model de perfecció de virtuts físiques, intel·lectuals i espirituals, però hi ha un arquetip inicial de la dona camperola, la Desi, que emigra a la ciutat a servir i el somni del qual és casar-se amb algun noi del seu poble, però a mesura que passa el temps també es troba l’arquetip de noia ‘progre’ universitària, Lali, a ‘El disputado voto del señor Cayo’, que mostra l’inici del procés del moviment feminista a Espanya. Amb elles, l’arquetip de dona ciutadana casada que conclourà amb l’Anita de l’any 1995, a ‘Diario de un jubilado’, que al Xile dels anys 50, a ‘Diario de un emigrante’, s’havia posat a treballar, amb certa independència i a col·laborar en el manteniment de la família”, va explicar l’acadèmic d’honor de la RAED.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
