Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els últims articles que ha publicat a les seccions “Lectores expertos” i “La mirada del lector” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta de “¿Qué relaciona la numismática con la salud?”, “La relación entre el médico y el paciente” i “El legado del pediatra Pierre Royer”, on aborda temes relacionats amb la medicina, la salut i el benestar.
A “¿Qué relaciona la numismática con la salud?”, Callabed aborda l’ingrés a la Reial Acadèmia de Jaime Casas, president al seu torn de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, al discurs del qual va respondre en nom de la RAED. El recipiendari va presentar en el seu ingrés el treball “XXVII siglos de historia de la salud a través de la numismática: de la moneda lidia a la tarjeta de crédito”, en què va abordar aquesta fructífera i desconeguda relació entre la moneda i la salut al llarg de la història. En aquest sentit, l’acadèmic va esbossar el discurs i va presentar els personatges més coneguts de les ciències de la salut que formen també part de la numismàtica.
Dr. Pierre Royer
D’altra banda, a “La relación entre el médico y el paciente”, el president del Club de Pediatria Social reflexiona sobre l’evolució que ha patit la relació entre metge i pacient, considerant que l’època en què es parlava de vocació i professió s’ha transformat moltes vegades en un diàleg amb exigències per part del pacient. Callabed apunta quatre principis d’ètica professional per reconduir aquest diàleg: l’autonomia, per la qual el pacient ha de rebre la informació necessària del tractament a través de l’anomenat consentiment informat i triar-ne la millor opció; la beneficència, deixant al pacient la decisió sobre el tipus d’actuació mèdica que desitja que li realitzin, dins de les opcions validades científicament; la no maleficència, amb la decisió que prengui el pacient, incloent-hi les repercussions als altres i tenint en compte que la llibertat personal té el límit del respecte als altres, i la justícia, perquè els recursos sanitaris es distribueixin de forma equitativa i de manera universal i es compleixin les lleis.
Finalment, a “El legado del pediatra Pierre Royer” s’atura a la figura d’aquest recordat metge francès conegut per la sentència que “no hi ha acte humà més digne que tenir cura de la salut dels nens”. “Pierre Royer va aconseguir un alt grau de maduresa humana i professional. Tota la seva activitat es va centrar a solucionar els problemes de la infància, organitzar serveis, crear programes i buscar mitjans. Respectava molt les cultures indígenes i era amic de l’acció directa en temes de salut”, recorda l’acadèmic, rememorant les trobades amb Royer i la seva tasca al capdavant del Centre Internacional de la Infància.
