Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar al número 499 de la ja centenària “Revista de Occidente”, corresponent al mes de desembre passat, l’article “La ciencia al servicio del mal”, en què aborda el debat entre bona i mala ciència, obert en ple segle XX, una vegada que als Judicis de Nuremberg es va certificar l’horror en què havien participat destacats científics alemanys experimentant amb éssers humans sense tenir en compte la seva dignitat, la seva salut i fins i tot les seves vides. Unes pràctiques que s’han anat repetint des de llavors malgrat el rebuig social.
“Racisme antropològic, somaticisme mèdic, persecució de l’anormal o de l’estrany… són alguns dels elements amalgamats a l’ideari nazi. Així, l’experimentació mèdica (igual que altres branques de la ciència) es va convertir en una eina més de poder polític i control social, amb connotacions militars cada cop més evidents. L’inici de la Segona Guerra Mundial va ser crucial en aquest sentit, ja que els jerarques nazis van veure en la investigació una eina de primera línia per millorar les conquestes bèl·liques i reduir les conseqüències negatives en les seves tropes, com traumatismes, malalties i epidèmies… I, en aquest punt, els camps de concentració van constituir una font d’éssers ‘inferiors’ i persones ‘degenerades’ que podien (i havien) de ser utilitzats com a subjectes de recerca. En doblegar-se als designis criminals del poder, la ciència alemanya va perdre tota dignitat i projecció”, explica l’acadèmic.
Dr. Francisco López Muñoz
Al llarg d’un estudi documentat, López Muñoz apunta alguna de les pràctiques d’aquesta mala ciència, exempta de tota ètica, i situa com a necessari punt d’inflexió el denominat Codi de Nuremberg, redactat després de les condemnes a molts dels responsables de la barbàrie nazi disfressada de ciència i orientat a impedir qualsevol repetició de la tragèdia. Un document que va ser publicat el 19 d’agost del 1947 establint les normes per dur a terme investigacions amb éssers humans i incidint especialment en l’obtenció del consentiment voluntari del subjecte motiu de recerca.
“La seva influència sobre els drets humans i la bioètica ha estat enorme. Tot i això, aquestes tragèdies tornarien a repetir-se posteriorment, principalment en règims totalitaris, tot i que no en exclusiva, com l’extinta Unió Soviètica i la República Popular de la Xina, essencialment en relació amb la repressió política i religiosa, encara que també en el marc merament ideològic, com la suspensió científica de la genètica mendeliana per part del Partit Comunista de l’URSS, el 1949, acusada de burgesa i reaccionària, i la depuració de tots els seus defensors. Disponible en relació amb aquests països és extremadament escassa, ja que les activitats en qüestió mai no han arribat al coneixement públic com ho van fer a Occident, per la qual cosa els seus responsables mai han estat conduïts davant la justícia”, conclou López Muñoz.
Expert en estudis sobre l’Holocaust, López Muñoz va ser reconegut pel Centre per a la Medicina després de l’Holocaust, un organisme amb seu a Houston que té la missió de defensar l’ètica de la investigació i de la pràctica mèdica i prevenir la repetició dels errors comesos pels professionals i autoritats sanitàries durant el Tercer Reich. Aquest reconeixement està destinat a aquells professors universitaris de diferents països que han destacat a l’estudi, l’ensenyament o la investigació de la medicina durant el període nazi.
