Dr. José Ramón Calvo ponencia: Semmelweis el hombre que salvó a las mujeresJosé Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, va participar en les XIV Jornades Molinesas que es van celebrar entre els passats 10 i 12 de desembre a Lanzarote amb la ponència “Semmelweis, el hombre que salvó a las mujeres”. Calvo va abordar la figura d’Ignaz Philipp Semmelweis (1818-1865), un metge hongarès d’origen alemany que avui és reconegut com el creador dels procediments antisèptics. En les sessions també va participar Francisco González de Posada, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote, la institució organitzadora de les Jornades, i col·laborador habitual de la RAED.

Semmelweis és popularment conegut com el “salvador de mares”, ja que va descobrir que la incidència de la sèpsia puerperal o febre puerperal (també coneguda com a febre del part) podia disminuir dràsticament usant desinfecció de les mans a les clíniques obstètriques. El descobriment va partir en bona part de la casualitat. Com obstetra de l’Hospital General de Viena, Semmelweis va observar que la mortalitat de la sala atesa per estudiants de medicina era entre un 12% i un 17%, mentre que a la sala atesa per llevadores era inferior al 2%. Així mateix, va determinar que les dones que donaven a llum al carrer o a casa seva tenien taxes de mortalitat substancialment més baixes.

L’única raó aparent que les diferenciava era per qui eren ateses. I a partir d’aquí va elaborar una hipòtesi incloent una nova variable: els estudiants col·laboraven en autòpsies de les dones que morien de febre puerperal, mentre que les llevadores no participaven en les autòpsies. Així mateix, els estudiants i els metges atenien a una puèrpera després d’una altra sense cap mesura higiènica entre una i una altra. A partir d’aquí el facultatiu va determinar l’existència d’una “matèria cadavèrica” ​​que era transportada pels metges i estudiants després de fer les autòpsies, ja que les llevadores no hi participaven i als parts domiciliaris o al carrer no es tocaven cadàvers abans de l’atenció puerperal.

Semmelweis va unificar els procediments d’actuació de les dues sales i va establir una norma bàsica: “A partir d’avui, 15 de maig de 1847, tot metge o estudiant que surti de la sala d’autòpsies i es dirigeixi a la sala de parts, està obligat, abans d’entrar en aquesta, a rentar-se les mans amb cura en una palangana amb aigua clorada situada a la porta de l’entrada. Aquesta disposició regeix per a tots. Sense excepció”. Una norma d’acord amb l’advertència que l‘Organització Mundial de la Salut va fer més de 150 anys després: “La transmissió creuada de microorganismes per part dels treballadors de la salut es considera la ruta principal de propagació d’infeccions nosocomials i no vinculada a la raó original de l’ingrés hospitalari”.