Ha estat publicada la novena entrega de la col·lecció “Humanidades Médicas: Cultura, Arte, Ciencia y Salud”, que porta per títol “Consideraciones acerca de la investigación biomédica en España desde la Transición hasta nuestros días”, dirigida i coordinada pel Prof. Luis Fernando Alguacil Merino, Catedràtic de Farmacologia de la Universitat San Pablo – CEU de Madrid. L’obra parteix de la reinstauració democràtica a Espanya. El que ha passat a l’àmbit de la investigació biomèdica des d’aquells moments ha estat objecte d’estudi per autors de tant prestigi com ara José Manuel Sánchez Ron o Leoncio López-Ocón, a més del mateix López Muñoz, autor del segon capítol d’aquest lliurament.
El projecte va sorgir el 2017 després d’una jornada científica a l’Ateneu de Madrid que va reunir investigadors i gestors de l’àmbit biomèdic procedents de la universitat, la indústria farmacèutica, la sanitat pública, el Centre Superior d’Investigacions Científiques i l’Agència Executiva d’Investigació de la Comissió Europea. Tots ells espanyols, d’un ampli espectre d’edats i la majoria d’ells en actiu. Part dels intervinents i algun dels assistents a l’esdeveniment es van animar després a plasmar les seves posicions en un llibre, fent per a això un buit en el seu dia a dia per tal de compartir la seva visió dins de l’entorn científic i també, i sobretot, fora d’ell.
L’editor reflexiona sobre l’obra: “Aquest esforç divulgador posa de manifest que no només els recursos destinats a investigació han estat determinants de la qualitat o quantitat de l’activitat científica en un moment donat. El nostre actual sistema de ciència i tecnologia és també el resultat d’altres condicionants fonamentals que de vegades vénen de molt antic. Vegeu, per exemple, la nostra ancestral aversió a transferir el coneixement i transformar-lo en solucions innovadores, mania de la qual no ens acabem d’escapar. El desglossament de mancances i la identificació de fortaleses i oportunitats també conformen el catàleg argumental d’un llibre en què abunden més referències autobiogràfiques i retrats que s’allunyen en ocasions de l’anàlisi estricta, per deixar ben clar que els nostres investigadors del passat, del present i probablement del futur han estat, són i seran abans que res persones de carn i ossos, amb tot el que això comporta”.
La RAED té una destacada presència en aquesta col·lecció. Al seu Consell Editorial Internacional participen set acadèmics de la mateixa: Ángel Aguirre, Xabier Añoveros, Joaquim Gironella, Ernesto Kahan, Joan Francesc Pont i Alfredo Rocafort, a més del seu director, Francisco López Muñoz. En aquest organisme assessor s’agrupen 68 investigadors i professionals europeus -44 d’ells integrants de Reials Acadèmies Espanyoles- i americans de reconegut prestigi en el camp de les humanitats mèdiques i disciplines afins de 25 països. Fins al moment han vist la llum nou volums: “Cuando la medicina no cura. La participación del personal sanitario en torturas, genocidios y experimentos al margen de los códigos éticos”, coordinat per Ester Cuerda y Francisco López Muñoz; “El vuelo de Clavileño. Brujas, locos, pócimas, fármacos, médicos e inquisidores a través de la literatura cervantina”, escrit pel propi Francisco López Muñoz i Francisco Pérez Fernández; “Manual de Bioética”, editat per Enrique de Mestral i Míriam Rivero Ríos; “Antología biográfica de médicos españoles del siglo XX”, de l’expresident de la Reial Academia Nacional de Medicina, Manuel Díaz-Rubio; “Diccionario biográfico histórico de dentistas”, de Francisco Javier Sanz Serrulla; “Diccionario temático de Antropología Cultural”, coordinat per l’acadèmic de la RAED Ángel Aguirre; “Dé lirios a los delirios. El arte como lenguaje de la esquizofrenia bajo la mirada de la Etnopsiquiatría”, de Kika Freyre; “La imagen de la enfermedad en la Europa de la Baja Edad Media. Modelos sociales del enfermar”, de Maribel Morente Parra; i aquest últim, editat per Luis F. Alguacil Merino.