Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, magister en Bioètica per la Universitat Complutense de Madrid i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va coordinar i presentar la jornada “La Bioètica aplicada a la infància i l’adolescència”, que es va celebrar el passat 23 de novembre a la Sala Montserrat Caballé del Cercle del Liceu amb l’organització del Club de Pediatria Social i la col·laboració de la Secció de Ciències de la Salut de la RAED, de la qual el mateix Callabed n’és vicepresident. La sessió va comptar amb la participació dels experts en la matèria Jeanette Ojeda, doctora en Marc Estratègic d’Empresa a la Universitat de Barcelona i fundadora i directora de la Fundació Xarxa Sanfilippo a Mèxic; Carme Tello, doctora en Psicologia, professora de la Universitat de Lleida, presidenta de l’Associació Catalana de la Infància Maltractada i de la Federació d’Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil i membre del Patronat de la Fundació Ferran Angulo, i Francisco José Cambra, doctor en Medicina, cap de servei de l’UCI pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i professor de l’Institut Borja de Bioètica.
Dr. Joaquín Callabed
Els ponents van reflexionar sobre tres temes específics vinculats a la seva dedicació, exposant les seves pròpies experiències a les ponències “Una mare en acció davant la síndrome de Sanfilippo”, “Vinculació Materno-Infantil a l’embaràs d’una adolescent” i “Decisions bioètiques a UCI pediàtriques”. Joaquín Callabed va presentar el treball “Introducció al concepte de Bioètica” i va donar pas a un interessant debat sobre els límits i les atribucions del personal sanitari en la presa de decisions que transcendeixen els seus àmbits de treball habituals. “La Bioètica es defineix com la salvaguarda de la prudència i responsabilitat per a èpoques difícils, per a les circumstàncies que amenacen allò que és humà i reflexiona sobre els avenços científics i la repercussió de les últimes tecnologies que s’han desenvolupat sobre l’origen de la vida (herència, manipulació genètica, clonació, reproducció assistida, anticoncepció, drets del menor…) i també al final de la vida (suport vital, redefinició de la mort, trasplantaments, ingressos en unitats de cures intensives…)”, va assenyalar l’acadèmic a l’article “Bioètica i deliberació”, publicat a través dels canals de comunicació de la RAED.
“La Bioètica (bios: vida, ethos: valors) és una nova disciplina fundada pel bioquímic nord-americà Van Rensselaer Potter el 1970 que neix arran de greus escàndols d’experiències científiques amb mala praxi. Hi ha antecedents a Nuremberg (1947) i Hèlsinki (1964). És una disciplina laica. La Bioètica és un pont entre la ciència i els valors i opina i delibera sobre les decisions tècniques de les ciències en temes com ara la recerca científica, el principi i fi de la vida, l’avortament, els trasplantaments d’òrgans, la clonació, les cures pal·liatius, la limitació d’esforç terapèutic, l’estatut de cèl·lules embrionàries… buscant la solució més prudent en clima pluridisciplinari i interdisciplinari”, es va assenyalar a la jornada.
Sobre aquesta mateixa matèria, la Reial Acadèmia va organitzar el 28 d’octubre passat el debat “Quimeres home-mico: mite, realitat i bioètica”, que va tenir un gran seguiment i impacte acadèmic. La sessió va comptar amb la participació de Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED; Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la RAED; Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de RAED; Ramon-Ricardo Vidal i Plana, acadèmic corresponent de la RAED, i el mateix Callabed.
