Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, vocal de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Nutrició, membre del Patronat de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica i acadèmic de nombre i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el reaprofitament alimentari i l’economia circular al sector de l’alimentació a l’article “¡No lo tires, aprovéchalo, es bioeconomía!”, que signa juntament amb les investigadores Elena Pérez-Urria, Beatriz Pintos i Arancha Gómez. El treball es va publicar al volum 24 (número 4) de la “Revista Digital Universitaria” de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, corresponent als mesos de juliol i agost del 2023.
“La humanitat té al davant grans reptes, entre ells produir aliments i energia per a una població mundial de gairebé 8.000 milions de persones. Aquesta producció ha de ser compatible amb el manteniment i millora, si és possible, dels mitjans i entorns naturals o agrícoles. En cas de no ser així, aquests mitjans s’esgotaran, es destruiran i no hi haurà possibilitat de produir res, matèries primeres (aliments, materials o energia), que sostenen les nostres societats. D’altra banda, el sector agroalimentari genera multitud de residus que poden ser aprofitats per obtenir una varietat de productes d’alt valor que poden ser utilitzats en agricultura, alimentació o com a matèria per generar energia, d’aquí neix la necessitat d’aprofitar els residus biològics, els residus de l’agricultura i l’alimentació i contribuir a millorar els sistemes de producció. La bioeconomia es presenta com una estratègia per assolir aquesta meta”, assenyalen els autors en la presentació de l’article.
Els experts consideren que la bioeconomia implica, segons la definició de la Comissió Europea, fer servir recursos biològics renovables de la terra i el mar, com ara cultius, boscos, peixos, animals i microorganismes per produir aliments, materials i energia. Un exemple són els residus vegetals, com ara fulles, tiges, closques o pells, que poden ser processats per obtenir biocombustibles, biomaterials, aliments per a la ramaderia o per extreure compostos químics valuosos en indústries com l’alimentària, farmacèutica o tèxtil. Molts aspectes de la bioeconomia van més enllà dels objectius de l’economia circular, ja que involucren noves funcionalitats de productes i serveis, cosa que implica molt més que simplement mantenir el valor de les coses durant el màxim temps possible. La bioeconomia obre la porta a una interessant oportunitat de negoci que, per als signants, comporta un treball col·laboratiu a tots els nivells -local, regional i nacional- i té beneficis en l’àmbit global per fer front als desafiaments ambientals, socials i econòmics que sorgeixen de la producció i el consum d’aliments, així com de la generació contínua de residus agroalimentaris.
D’altra banda, Urrialde va participar el passat 11 de desembre a la jornada “Pasado, presente y futuro de la alimentación y la nutrición”, organitzada per la Societat Espanyola de Nutrició amb motiu del seu 45è aniversari, amb la ponència “Edulcorantes: seguridad y uso en alimentos y bebidas en la Unión Europea”, en què va abordar la polèmica suscitada per l’Organització Mundial de la Salut després de desaconsellar-ne l’ús d’alguns com la sacarina o l’estèvia, no perquè el seu ús suposi un risc per a salut, sinó perquè no ajuden a controlar el pes i el seu ús pot augmentar el risc de diabetis i malalties cardiovasculars.
Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació a la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi de l’Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid.