Juan Trias de Bes, director de la Càtedra hARQware Platform de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, membre del Patronat de la Fundació de la Junta Constructora de la Sagrada Família de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED), signa un emotiu obituari a l’edició d’“El Periódico de Catalunya” del passat 21 de juny en què acomiada l’arquitecte Jordi Bonet, director emèrit de les obres de construcció del temple de la Sagrada Família, que va morir als 97 anys després d’una llarga trajectòria al capdavant d’un projecte iniciat fa més d’un segle per Antoni Gaudí.
“La primera imatge de Jordi Bonet que ve a la meva memòria es remunta al 7 de novembre del 2010 en ocasió de la consagració de la Basílica de la Sagrada Família pel papa Benet XVI. En un cert instant, la retransmissió televisiva es va aturar en un primer pla del llavors arquitecte director de les obres del temple. Jordi Bonet elevava la mirada cap a les altures de la gran nau central amb actitud contemplativa. Era una imatge certament històrica, i alhora poètica. L’arquitecte contemplava l’obra que li havia tingut més de 25 anys, com si passessin per la seva ment innombrables records d’hores de treball, decisions complexes i finalment, la celebració del resultat”, inicia l’acadèmic el seu article.
Trias de Bes rememora el dia que va conèixer Bonet i les seves reflexions sobre els avenços del projecte, així com els innombrables records i anècdotes sobre el procés de construcció al llarg de les dues dècades i mitja que va estar al capdavant. Però especialment destaca l’empremta que hi va deixar l’arquitecte, a qui en una definició prestada de Jordi Faulí, actual director d’obres, anomena “mestre”. “En visitar la basílica emergeixen moltes de les decisions assumides per Jordi Bonet. Per assenyalar una de molt significativa, la determinació de construir en rajola ceràmica els grans hiperboloides de la coberta de la nau que configuren les esplèndides lluernes”, explica.
Nascut a Barcelona el 1964, Trias de Bes és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Va obrir el seu estudi professional TDB Arquitectura el 1992 i és autor d’obres institucionals com la Residència Universitària Sarrià, la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i les Balears, la seu central dels laboratoris Grifols o l’Escola de Negocis Esade al Campus de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Al camp de la rehabilitació d’edificis, acredita intervencions com l’Hotel Mandarín Oriental de Barcelona, el Centre de Convencions i seu institucional d’Esade a Barcelona o l’edifici Casa Burés, destinat a habitatge col·lectiu, també a Barcelona.
És membre del Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible de la Universitat Internacional de Catalunya, on dirigeix la Càtedra hARQware, orientada a la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies de la informació i la comunicació relacionades amb l’arquitectura. Al camp de la docència és el responsable de l’àrea de Projectes de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, on imparteix cursos de projectes de fi de carrera i de grau, a més de participar de manera regular en cursos a diversos països. L’any 2016 va ser doblement guardonat amb la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme en les modalitats de recerca i divulgació.