“Occident sempre ha pretès subsumir l’experiència col·lectiva en l’experiència personal”
Enrique Tierno, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), repassa en la ponència “Las Confesiones literarias” la trajectòria i l’actualitat d’un gènere íntimament lligat a la narrativa occidental que tracta d’explicar la realitat d’una època o la religió des d’una òptica íntima i reflexiva. “Aquesta forma literària ha suposat una constant en la història d’Occident i subratlla una característica permanent de l’antropologia occidental, és a dir, la introspecció -explica l’acadèmic-. Les Confessions, des d’un punt de vista històric, coincideixen amb els moments de màxima introspecció que, a més, solen coincidir amb moments de canvis socials profunds. Quan es donen grans canvis en l’estratificació social apareixen les Confessions”.
Dr. Enrique Tierno Pérez-Relaño
Tierno destaca dues obres d’aquest gènere que transcendeixen la història de la literatura per establir dos moments clau en la teologia, la filosofia i la història: les Confessions de sant Agustí i les de Rousseau. I destaca tant la seva vigència com la seva adscripció a la cultura occidental. “La tradició literària de les Confessions no ha desaparegut encara de la cultura occidental, ja que a Occident sempre s’ha pretès subsumir l’experiència col·lectiva en l’experiència personal. Aquesta actitud ens diferencia del món oriental”, reflexiona.
Tot i que dins d’Occident, Tierno destaca una tradició romànica de la qual es distancien les literatures anglosaxones. En bona part, considera, per la vanitat que tanquen les Confessions, cosa sobre la qual la Reforma protestant es va mostrar molt crítica. “Les Confessions pertanyen més a l’àrea de la cultura llatíno-romànica, ja que la cultura anglosaxona les rebutja en favor de les grans biografies, autobiografies o memòries”, explica l’estudiós.
Pel que fa a la influència del gènere en la religió, Tierno posa exemples de calat més enllà de l’obra de sant Agustí. “Unes Confessions que mereixen ser destacades a apartar-se del convencionalisme literari i que no tornaran a tenir el seu igual fins Rousseau, són les de sant Ignasi de Loiola. Tant la seva ‘Vida’ com el ‘Diari Espiritual’ són Confessions modernes en tant descobreixen la seva intimitat, havent de vèncer certa vergonya i temor a la crítica aliena”, destaca.
