Pilar Bayer participa en la trobada que celebra la Reial Acadèmia de Ciències per abordar la invisibilitat de la dona als seus àmbits
Pilar Bayer, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretària de la seva Secció de Ciències Experimentals, va participar el passat 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, a la trobada sobre el paper que juga i ha de jugar la dona en aquest àmbit, que van celebrar a Madrid l’Associació Espanyola de Comunicació Científica, la Reial Acadèmia de Ciències i l’Associació d’Amics de la Reial Acadèmia de Ciències dins del cicle “Converses a l’Acadèmia”.
A la sessió també van participar Luz Roncal, Premi Mastercard-Reial Acadèmia de Ciències al Talent Jove Femení en la categoria de Matemàtiques i investigadora del Programa Ramón i Cajal i Ikerbasque Research Fellow al Basque Center for Applied Mathematics; María Llorens, Premi Mastercard-Reial Acadèmia de Ciències al Talent Jove Femení en la categoria de Biologia i Geologia i investigadora de el Programa Ramón i Cajal al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa; Ana Crespo de las Casas, catedràtica de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i presidenta de la Secció de Biologia i Geologia de la Reial Acadèmia de Ciències; Inmaculada Ortiz Uribe, catedràtica d’Enginyeria Química de la Universitat de Cantàbria, i Belén Alonso, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar del Centre Superior d’Investigacions Científiques. L’acte va estar conduït i moderat per Elena Lázaro Real, presidenta de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i coordinadora de la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de Còrdova.
Les participants van reflexionar sobre els motius de la invisibilitat històrica de les dones a la ciència i les iniciatives dutes a terme al llarg dels darrers anys a favor de la visibilitat de les investigadores aportant la seva visió i experiències sobre el sistema científic i els assumptes diversos que afecten l’activitat investigadora. Tenint en compte que les evidències científiques dels informes “She Figures” de la Comissió Europea i “Mujer y Ciencia” del Ministeri de Ciència i Innovació continuen parlant de desigualtat en la carrera científica de les dones respecte als seus companys, la Reial Acadèmia de Ciències es proposa donar llum a l’eterna pregunta: si les dones són majoria a les primeres etapes universitàries, si hi ha més alumnes femenines de doctorat i millors expedients entre les contractades als programes de formació del Personal Docent i Investigador de les universitats i més professores contractades doctores… per què quan arriba el moment de pujar els esglaons de titularitats i càtedres el descens és evident?
“¿Què passa al sistema estatal de R+D+i perquè les dones continuïn estant infrarepresentades als llocs més alts i de més responsabilitat? ¿Quines mesures són les més adequades per corregir aquesta situació? ¿Com han viscut aquesta desigualtat a les seves carreres les científiques sènior? ¿És diferent per a les joves investigadores? ¿Fins a quin punt les enginyeries continuen sent espais vedats a les investigadores? ¿Romanen tan vigents els prejudicis que assenyala l’informe ‘Mujer y Ciencia’ sobre la presumpta predilecció femenina cap a les Humanitats i les Ciències Socials? Les iniciatives que aposten per reforçar la visibilitat de les investigadores en mitjans de comunicació o esdeveniments de divulgació, ¿estan aconseguint contribuir al canvi de la imatge pública de la ciència?”, es pregunta la Reial Acadèmia.
Dra. Pilar Bayer
Pilar Bayer ha desenvolupat la seva carrera com a investigadora i professora a institucions com la Universitat de Ratisbona (Alemanya), on va afermar la seva formació en teoria de nombres, la Universitat de Cantàbria, la Universdad Autònoma de Barcelona i la pròpia Universitat de Barcelona, on va exercir com a catedràtica d’àlgebra en el Departament d’Àlgebra i Geometria des del 1982 fins a la seva jubilació el 2016. Bayer ha treballat en temes relacionats amb formes automorfes des de l’inici de la seva carrera. Entre les seves nombroses publicacions destaca l’article “On automorphic forms and Hodge theory”, elaborat conjuntament amb Jürgen Neukirch i publicat el 1981 a la revista “Mathematische Annalen”. Així mateix, ha investigat en àrees com les funcions zeta, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i corbes de Shimura. Una de les seves contribucions més importants ha estat la creació des del 1986 del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, un referent internacional en la investigació en teoria de nombres coordinat actualment per la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
