Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre els temes més candents de l’actualitat política per posar en qüestió els últims pactes assolits entre el Govern d’Espanya i la formació nacionalista Junts per Catalunya en material d’immigració i control de les fronteres així com sobre el recurs sobre la constitucionalitat de la llei d’Amnistia que ha de dirimir el Tribunal Constitucional als articles “Independencia, imparcialidad y recusaciones”, publicat al diari digital The Objective el passat 6 de març, i “La delegación de competencias”, aparegut al portal especialitzat Artículo 14 el 18 de març, a més de l’entrevista que aquesta mateixa web va publicar el 5 de març amb el títol “Teresa Freixes: ‘El acuerdo entre Sánchez y Puigdemont es inconstitucional'”.
A “Independencia, imparcialidad y recusaciones”, la vicepresidenta de la RAED critica les ingerències del poder executiu a l’àmbit judicial, reivindicant la seva total independència. “En un Estat de dret la independència i imparcialitat del poder judicial és un element incardinat en la divisió de poders, com a instrument essencial de la democràcia. A més, constitueix una de les garanties del judici just o tutela judicial efectiva, exigits pel Conveni Europeu de Drets Humans i la nostra Constitució. I aquestes garanties, d’independència i imparcialitat, estan al seu torn garantides per l’abstenció i la recusació dels jutges sobre els quals puguin recaure ombres de dubte entorn de la seva deguda posició, tant si pertanyen al poder judicial ordinari com si són membres d’òrgans jurisdiccionals de garanties, per exemple, el Tribunal Constitucional. Així, doncs, per entendre el galimaties en el qual volen introduir-nos aquells als els agraden les comèdies de capa i espasa, haurem d’abordar què significa la independència judicial i la imparcialitat dels jutges, així com l’abstenció i recusació”, considera.
D’altra banda, a “La delegació de competències”, l’experta jurista qüestiona la transferència de competències de migracions, ports i aeroports, comprenent el control de fronteres, pactat entre el Govern de Pedro Sánchez i Junts. “Ja he expressat públicament els meus dubtes sobre la compatibilitat d’aquesta proposició de llei amb les previsions constitucionals. Existeixen diverses raons jurídiques per a tal consideració. En primer lloc, perquè la Constitució reserva en exclusiva a l’Estat les competències sobre nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil; també les reserva per a l’Estat en relació amb els ports i aeroports d’interès general i ferrocarrils i transports terrestres que circulin per més d’una comunitat autònoma; advertiré al respecte, que quan la Constitució vol permetre que la gestió o execució de qualsevol competència pugui ser realitzada per les comunitats autònomes, ho assenyala expressament, tal com succeeix en l’execució dels serveis de la Seguretat Social o en matèria de treball; si la Constitució no distingeix entre legislació, execució o gestió, això significa que la competència és totalment exclusiva de l’Estat. I així és respecte de les competències que es pretenen delegar mitjançant la proposició de llei que és ja en camí de ser admesa a tràmit per la Taula del Congrés“, explica.
Finalment, a l’entrevista concedida a Artículo 14, Freixes incideix que la Carta Magna no contempla cedir l’execució de les polítiques migratòries a cap comunitat autònoma. “El control de fronteres és indelegable per part dels estats. I nosaltres som frontera exterior de la Unió Europea. També es veu molt clarament al llarg de la llei el que es pretén amb ella, perquè preveuen que per poder dur-la a terme han d’augmentar considerablement els efectius dels Mossos d’Esquadra. Si es pensés en una col·laboració entre forces estatals i autonòmiques no faria falta augmentar tan desmesuradament la capacitat dels cossos de Mossos. Això es veu clarament que és una tendència transitòria, perquè el que es pretén finalment, i l’han dit moltes vegades, és que finalment la competència sigui exclusivament realitzada per part de la Generalitat“, conclou.
