Salvador de Brocà, professor de Filosofia de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president de la seva Secció de Ciències Humanes, ha presentat el treball “El marc de la història a la Il·lustració”, on incideix en els seus estudis sobre la política internacional del segle XVIII que influeixen decisivament en les línies de pensament de la Il·lustració fins al punt de definir un nou paradigma cultural. Doctor de Filosofia i Lletres, membre de la Secció de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans i autor d’una desena de llibres de referència sobre filosofia i història del pensament, De Brocà és un dels principals especialistes en la cultura i pensament del Barroc i la il·lustració.
L’acadèmic inicia el seu treball recordant que si al segle XVII el poder central a Europa passa d’Espanya a França, al segle XVIII el domini de la monarquia francesa, tot i que poderosa, cedeix el pas a la monarquia britànica a partir del desenllaç de la guerra de successió a la Corona espanyola que conclou amb el Tractat d’Utrecht. És en aquest marc en el qual neix un concepte contemporani, l’equilibri de poder, que marcarà des de llavors la geopolítica internacional.
De Brocà analitza tant l’auge de les noves potències impulsades per una burgesia a l’alça i una religió, el protestantisme, que guanya terreny a Europa. “El resultat de tot això va ser l’ascens de dues grans potències, Prússia i Rússia, la pràctica desaparició de Polònia i un desplaçament del centre gravitacional de la política europea cap a l’est. França, tot i que amb una posició de preeminència al continent europeu, havia anat perdent poder en benefici del Regne Unit, recolzant aquest per una economia en ple desenvolupament i una superior potència naval, mentre que Espanya es trobava ara a la defensiva”, explica l’acadèmic.
“Quant a l’economia cal fer al·lusió a les dues institucions bàsiques de la societat capitalista, que cobra un protagonisme creixent en l’època il·lustrada: la banca i la borsa per una banda i les societats anònimes per una altra. Si a la primera meitat del segle XVIII l’hegemonia financera corresponia als neerlandesos i la ciutat d’Amsterdam era encara el primer gran mercat monetari europeu, d’una manera gradual Regne Unit treu a les Províncies Unides la primacia financera de la qual gaudien gràcies al poder marítim i la consegüent expansió comercial i colonial duta a terme des del segle anterior”, afegeix. Tot això condueix a una nova visió política, social i cultural recolzada en el protestantisme.
