Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació d’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ser reconeguda el passat 5 de març com a doctora honoris causa de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària dins del marc del trenta-cinquè aniversari de la institució juntament amb deu dones més de reconeguda trajectòria acadèmica i professional. La universitat va destacar la participació destacada d’Arteaga en diverses transformacions socials, especialment en l’àmbit de l’educació i la cultura.
“Reconèixer i honrar onze dones notables que han dedicat les seves vides a l’avenç dels drets humans i a l’apoderament de la dona com a motor de la ciència i la societat és una cosa que no només és de justícia, sinó que és l’expressió del desig de el nostre Claustre de donar rellevància a aquests treballs”, va assenyalar Lluís Serra Majem, rector i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat de Las Palmas i acadèmic de número de la RAED. Les onze noves honoris causa van agrair el reconeixement rebut i van destacar la necessitat i l’obligació d’emprendre accions que evidenciïn la desigualtat i contribueixin a reconèixer justament les excel·lents trajectòries professionals, alhora que es treballa per reduir la històrica bretxa de gènere que ja no hauria de ser tolerada.
D’altra banda, Arteaga va participar entre els passats 14 i 16 de març al Fòrum Global de Bakú, organitzat pel Centre Internacional Nizami Ganjavi, que aplega caps d’estat i de govern, líders dels sectors públic i privat, premis Nobel i la societat civil perquè discuteixin les formes i els mitjans per superar alguns dels desafiaments a què s’enfronta el món. La trobada s’organitza cada any i s’ha catapultat com a principal esdeveniment a Europa de l’Est, el Caucas Meridional, l’Àsia Central i l’Orient Mitjà.
Al llarg de més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica va reforçar aquesta imatge després de la candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i a la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.