Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diversos temes de l’actualitat, mexicana i internacional, vinculats estretament a la seva història als articles “La ‘ciencia neoliberal'”, “La ilusión de la Tierra Prometida, Israel y la crónica del eterno éxodo” i “De la repatriación de un óleo cortesiano“, publicats al portal El Siglo de Torreón entre els passats 8 i 21 de març.
A “La ‘ciencia neoliberal'”, l’expert porta al present un dels vells dogmes dels totalitarismes, sigui quin sigui el seu signe: la ciència. Contra les institucions ha carregat el Govern federal mexicà d’Andrés Manuel López Obrador. “No va sorprendre la renúncia d’Álvarez-Buylla a l’Acadèmia Mexicana de Ciències, a la qual va acusar d”adversa’, de la mateixa manera que un nazi podia acusar-la de ‘jueva’ o un comunista com a ‘burgesa”. El que sí que va sorprendre, en canvi, és que no rebutgés al seu moment ni renunciés ahir al Premi Nacional de Ciències que li va donar Enrique Peña Nieto el sexenni anterior, encara pitjor, la seva autoexclusió obeeix a sis propostes de l’Acadèmia sobre el futur de la ciència, la innovació i la tecnologia: reformar el sistema de Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI) per garantir la llibertat acadèmica, la participació democràtica i l’autonomia, assignar un finançament suficient, sostingut i progressiu per a les activitats de CTI, expandir i enfortir les comunitats científiques i tecnològiques; fomentar la innovació que contribueixi al benestar social i el desenvolupament sustentable; promoure la comunicació pública de les ciències i enfortir la col·laboració internacional en matèria de CTI”, explica.
Hernán Cortés
D’altra banda, Sada aborda àmpliament i partint de bases sòlides i contrastades els atzarosos esdevenirs d’Israel i Palestina a “La ilusión de la Tierra Prometida, Israel y la crónica del eterno éxodo”. L’historiador rebutja mites i llegendes per clamar per una pau a la regió entre israelians i palestins que avui dia sembla impossible. “Mentre tots dos pobles no es reconeguin com a germans quan els seus vincles històrics i de sang, mentre no acceptin el mutu i legítim dret que els assisteix per existir, la pau serà només un fantasma sobre un mateix sòl que continuarà negant-se per la sang innocent que es vessi dels dos bàndols”, assenyala com a conclusió un documentat article.
Finalment, a “De la repatriación de un óleo cortesiano”, l’expert aprofita la donació al poble mexicà d’un retrat a l’oli d’Hernán Cortés per part una de les seves descendents, Tatiana Nicoletta Pignatelli Aragona Cortés, per abordar la figura del conqueridor. El lliurament es va fer al Consolat General de Mèxic a San Francisco (Califòrnia), on es va agrair el regal d’aquesta pintura que quedarà sota el resguard de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història per a analitzar-lo, conservar-lo i difondre’l cultural. “Molt s’ha dit que des de la història es desconeix realment la imatge real d’Hernán Cortés, ja que molts dels seus olis van ser suposadament realitzats per consigna encomiàstica; tractant d’assemblar-lo en el seu físic ni més ni menys que amb el d’un altre gran com ho va ser el seu sobirà, l’emperador Carles V“.
