Dr. Amable Vicente Esparza
Amable Esparza, cap del Departament Comercial i de Qualitat de l’Autoritat Portuària de Sevilla, representant de l’Institut de l’Enginyeria Espanyola al Comitè de Desenvolupament de Capacitats d’Enginyeria de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyeria de la Unesco i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar com a acadèmic de número durant un acte que es va celebrar a la seu de la Foment del Treball, seu corporativa, el passat 3 d’octubre. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Análisis del riesgo de impacto de hidrocarburos procedentes de los buques en el entorno del parque natural marítimo-terrestre del Cap de Creus”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número de la RAED José María Baldasano. La sessió es va poder seguir en straming a través del canal de YouTube de la Reial Acadèmia, on es pot visionar.
Doctor en Enginyeria Nàutica, el nou acadèmic va abordar en el discurs la possibilitat d’impacte ambiental d’un vessament de qualsevol dels hidrocarburs que es transporten per via marítima per les costes catalanes a l’entorn del Parc Natural del Cap de Creus. Per això, el recipiendari va valorar en el seu estudi la legislació i els convenis internacionals que protegeixen els mars d’eventuals marees negres, va detallar els mitjans anticontaminació de què disposa Espanya i les tècniques més habituals en la lluita contra la contaminació per hidrocarburs i va determinar i considerar els factors de risc perquè es pogués produir una marea negra i l’entorn marítim d’aquest valuós parc maritimoterrestre que cal protegir sigui com sigui.
Després d’introduir les característiques geogràfiques i socials de l’entorn subjecte d’anàlisi, el transport marítim d’hidrocarburs que es produeix a la zona, l’estat dels vaixells i les mesures de seguretat, la contaminació per aquest tipus de substàncies, la normativa internacional i altres mesures de l’administració espanyola contra la contaminació marina per abocaments d’hidrocarburs, Esparza va abordar els mecanismes de protecció del Mediterrani, la protecció que té el parc natural del Cap de Creus, l’anàlisi de les condicions meteorològiques, el règim general de vents i corrents, i la determinació de la trajectòria d’un abocament accidental, per concloure que encara caldria prendre mesures més rigoroses de protecció d’aquest espai natural únic.
“Un cop estudiats en profunditat els trànsits marítims, les seves característiques, rutes, condicions meteorològiques i morfologia de la zona, s’ha evidenciat l’eventual risc de vessament accidental a la mar, procedent del trànsit d’hidrocarburs, que podria afectar el litoral del Parc Natural de Cap de Creus. Per la costa nord del parc discorre el corrent Ligúria, que s’uneix a la circulació general de la Mediterrània nord-occidental en direcció sud-sud-oest, discorrent davant de l’estret talús català fins a assolir el canal d’Eivissa, que dificultaria notablement que un eventual vessament impactés a la costa llevantina del parc, arrossegant-lo cap al sud. L’efecte del canó de Creus sobre el corrent Ligúria impedeix que una eventual marea negra pugui impactar a la costa nord del parc, desviant el vessament cap al sud-est amb una alta velocitat” , va explicar Esparza.
Per a l’acadèmic, les mesures addicionals de protecció que s’haurien de prendre passen per definir una distància de protecció més gran, amb limitació d’usos i activitats; definir una ruta de navegació de recalada al port francès de Port de Bouc des de les proximitats del Cap de Creus per així fer que els vaixells que arribin o salpen allí procedents del port de Tarragona o Barcelona estiguin obligats a navegar separats de la costa i, de la mateixa manera, definir una ruta de navegació de recalada al port de Palamós, perquè els vaixells que arribin o salpen de Palamós procedents del Golf de Lleó estiguin obligats a navegar separats de la costa.
Llegir el discurs
