José María Bové, president de la signatura d’auditoria Bové Montero y Asociados, cònsol general honorari d’Àustria per a Catalunya i Aragó i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ser reconegut el 17 de juliol passat amb la Gran Insígnia d’Honor al Mèrit de la República d’Àustria, guardó que va rebre de mans de l’ambaixador austríac a Espanya, Enno Drofenik. Es tracta d’una de les distincions de major rang i una de les primeres ordres que s’atorga a Àustria a persones que destaquen pels seus èxits a les àrees política, econòmica, cultural, intel·lectual o a la feina voluntària. L’Executiu austríac la confereix de manera excepcional per honrar aquells que hagin prestat serveis meritoris al país. Els beneficiaris són seleccionats pel Govern i són atorgats pel president d’acord amb les lleis respectives.
Al seu discurs d’agraïment en rebre aquest guardó, Bové va destacar el llegat personal que li ha deixat la seva responsabilitat de cònsol honorari. “És un privilegi haver treballat amb l’actual i anteriors ambaixadors d’Àustria i haver obtingut tants aprenentatges”, va assenyalar. També va compartir part d’un escrit de l’exministra d’Afers Estrangers, Ursula Plassnik: “La tasca d’un cònsol honorari és guardar i fomentar els interessos de la República d’Àustria i dels seus ciutadans. En aquest cas, gràcies a la connexió robusta que tenim a nivell consular amb l’Ambaixada a Madrid, que ens dóna suport i consell en tot moment. Barcelona és la tercera ciutat al món que no és capital d’un Estat amb més consolats, cosa que és una indicació de la internacionalització i de la solidesa de l’economia catalana”, va destacar l’acadèmic.
Al capdavant del Consolat Honorari d’Àustria a Barcelona, Bové va organitzar juntament amb Foment de Treball i Advantage Austria, oficina de l’economia austríaca a l’exterior, la jornada tècnica “La Motxilla Austríaca. Els fons de pensions ocupacionals i els règims d’indemnització per acomiadament”. La denominada Motxilla Austríaca és un fons de capitalització individual implementat el 2003 en aquell país orientat cap a la jubilació o una indemnització per acomiadament o baixa voluntària i garantit al 100% per l’Estat. Per a Bové, el sistema austríac no només permetria a Espanya reduir el dèficit galopant de la Seguretat Social, sinó que garantiria la viabilitat de l’actual sistema públic de pensions i minimitzaria les tensions que es produeixen a l’actual sistema espanyol en conjuntures econòmiques o laborals desfavorables.
“Les dades evidencien que el model austríac té efectes incentivadors en matèria de contractació: el juny del 2008 la taxa d’atur a Espanya era del 10,4%, davant del 3,7% a Àustria; el març del 2013, la xifra es va incrementar a Espanya fins al 26,9%, mentre que al país centreeuropeu era un 5,7%, i el desembre del 2018, Espanya, 14,3%, i Àustria, 4,7%. En conjuntures econòmiques adverses, el sistema es tensiona en gran manera per la pèrdua de cotitzants (que a més passen a cobrar la desocupació), inconvenient que es minimitza al país alpí”, va explicar en aquella ocasió l’acadèmic en una rigorosa i pràctica exposició divulgativa.
